Translate

dissabte, 7 de setembre de 2019

Remant en la mateixa direcció


L’objectiu primordial de l’ecumenisme en general, i del Moviment Ecumènic de Sabadell (MES) en particular, és l’enfortiment dels llaços d’amistat entre les diferents confessions cristianes en vistes a una futura convergència, la forma de la qual caldrà anar definint poc a poc amb afecte, tenacitat, i molta pregària. A tal fi, la paraula clau és DIÀLEG.

El curs passat, va ser el primer en què, després d’uns anys de reunions conjuntes amb el Grup de Diàleg Interreligiós, vam considerar arribat el moment d’emprendre sols una nova etapa en la qual el MES es dediqués fonamentalment a assumptes ecumènics, bé de caràcter espiritual o doctrinal, bé de caràcter social o cultural, però sempre des d’una perspectiva cristiana. D’aquí ve que al nostre nom, MOVIMENT ECUMÈNIC, hi vam afegir el cognom DIÀLEG INTERCRISTIÀ. 



Així doncs, durant el curs 2018-2019, seguint la línia proposada, vam estudiar  els textos d’acords molt importants sobre fe, baptisme i eucaristia, però també ens vam ocupar de la cronificació de la pobresa a Sabadell, treball que va culminar amb la publicació d’un MANIFEST CONTRA LA POBRESA.

D’altra banda, el curs 2019-2020, que haurem començat el 19 de setembre, ha de servir tant per la consolidació de la línia empresa a la tardor del 2018 com per a l’assoliment de noves fites. Per tant, dedicarem més temps a conèixer la història de l’ecumenisme, una història apassionant que comença l’any 1910 amb la Conferència Missionera Mundial d’Edimburg. També tenim previst tractar en cada reunió mensual assumptes d’actualitat relacionats amb els nostres objectius.

Continuarem impulsant la celebració la Pregària per la Unitat dels Cristians i també dedicarem un temps a l’organització interna de l’entitat i, sobre tot, a la difusió de les nostres activitats.

Finalment, convé saber que els recursos econòmics per al sosteniment de les activitats de l’entitat provenen de petits donatius voluntaris que es destinen exclusivament al diàleg intercristià. I que el Moviment Ecumènic de Sabadell, seguint el solc del Centre Ecumènic de Catalunya, la seva casa mare, el formen persones que es representen a sí mateixes i a la seva pròpia identitat confessional, remant en la mateixa direcció amb la il·lusió i l’esperança de fer-ho tot a major glòria de Déu.

dijous, 13 de juny de 2019

MANIFEST CONTRA LA POBBRESA







El Moviment Ecumènic de Sabadell, en l'esfera del que es coneix com a ecumenisme social o pràctic, i després de mesos d'estudi del tema, ha arribat a la conclusió que la crisi ha deixat a la nostra ciutat, en major o menor grau, entre 35.000 i 40.000 persones en situació de vulnerabilitat social, amb l'afegit de la consolidació de la pobresa entre un ampli sector de treballadors en precari. La situació està sent atenuada, en part, per les entitats privades del tercer sector, i per l'acció dels serveis socials.

A la vista d'aquesta situació el Moviment Ecumènic de Sabadell, en la reunió del dia 6 de juny va decidir publicar un MANIFEST CONTRA LA POBRESA, que és la culminació de d'una treball col·lectiu del grup ecumènic dut a terme durant el curs 2018/2019, amb l'aportació de persones individuals, d'entitats ciutadanes i de l'administració local. Gràcies a tots.

dimarts, 11 de juny de 2019

PERQUÈ CELEBREM PENTECOSTA?


Pentecosta(**) és la festivitat en què les esglésies recorden la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols, cinquanta dies després de Pasqua. Enguany s’escau el 9 de juny. Té els seus antecedents en la festivitat jueva del Shavuot o de les Setmanes (Lv 23,15-22), que és de caràcter agrícola i d’acció de gràcies, i en la qual es rememora el lliurament de la Torà al poble d’Israel.

Per als cristians, és el mateix Jesús qui explica la importància de Pentecosta: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres.” (Jn 14,15-17).

Imatge: Blog de la Parroquia Ntra. Sra. de la Paz. Villar del Arzobispo (Jaén)


D’altra banda, Jesús anuncia que, quan ell haurà tornat al Pare, aquest Defensor que tindrà cura de nosaltres viurà en nosaltres mateixos i ens acompanyarà fins “la veritat sencera” (Jn 16,7-15).

Com sabem, L’Esperit Sant apareix al llarg de tota la Bíblia, des de l’inici, quan “la terra era caòtica i desolada” (Gn 1,2), fins al final, quan “L’Esperit i l’Esposa diuen: Vine!” (Ap 22,17). Així mateix, trobem l’Esperit en un moment tan important com és la concepció virginal de Jesús. I també en el seu bateig, on apareix en forma de colom per a ungir-lo com a Messies, Fill de Déu, just al començament de la seva missió pública.

Singularment, associem la figura de l’Esperit amb del dia de Pentecosta, amb l’atorgament als apòstols dels seus dons quan aquells inicien la tasca evangelitzadora que culminarà en la formació de les primeres comunitats o esglésies cristianes. (Fets, capítol 2).

Finalment, l’Esperit Sant és representat en forma de colom, tal com podem veure al centre del retaule de la nostra església del Redemptor. Per ell Jesús viu en nosaltres i ens fa sacerdots. D’altra banda, l’Esperit ens il·lumina i ens acompanya, i porta l’Església pel camí del Regne. Per això, estimats germans i germanes, aquest diumenge, tot donant gràcies al Senyor, celebrem joiosament Pentecosta!

(**) Publicat en el butlletí de l'Església Evangèlica Baptista  del Redemptor, de Sabadell, el dia 6 de juny de 2019, Diumenge de Pentecosta.

dijous, 17 de gener de 2019

HARMONIA INTERCONFESSIONAL. QUÈ ÉS?


La Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional, que, promoguda per l'ONU, es va celebrar per primer cop l'any 2011, té com a objectiu remarcar la importància de la comprensió mútua i del diàleg entre les diverses tradicions de fe com a elements decisius per assolir una cultura de la pau i d'harmonia entre totes les persones, independentment de les seves creences. Té lloc, cada any durant la primera setmana de febrer.




Així doncs, l'harmonia interconfessional és l'estat de concòrdia i de pau que es dóna entre persones que pertanyen a tradicions espirituals diferents quan aquelles es relacionen positivament. En sentit oposat trobem les desavinences o fins i tot les guerres.

L'any 2013, amb motiu de la inauguració dels actes de la tercera Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, va dir, entre altres, les següents paraules:

"Vivim en temps d'agitació i de transformació de caràcter econòmic, ambiental, demogràfic i polític. Aquestes transicions ens porten esperança i incertesa. El nostre deure consisteix a assegurar que prevalgui l'esperança, i la nostra tasca serà més fàcil si els seguidors de totes les confessions col·laboren en una causa comuna. Mai oblidem que el que ens divideix és minúscul en comparació amb allò que ens uneix. Treballant junts podem aconseguir tots els nostres objectius de pau, prosperitat i benestar físic i espiritual."

Missatge que continua sent del tot vigent.



Per aquest motiu -per promoure l’harmonia i la pau- al nostre país diverses institucions celebren l’esdeveniment, destacant-ne l’acte que, a Barcelona, acull el Parlament de Catalunya. A Sabadell, enguany té previst fer-ho públicament l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS). Aquesta és una decisió que cal aplaudir perquè com va dir l’any passat Roger Torrent, president del Parlament, el diàleg entre creences és “fonamental per combatre la ignorància, que alimenta la por i permet atiar l’odi”,  tot remarcant que “mai no podrem renunciar als esforços del diàleg, perquè del diàleg se'n deriva la pau”.

dissabte, 10 de novembre de 2018

CERCA LA JUSTÍCIA I NOMÉS LA JUSTÍCIA

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
26 gener 2019, dissabte, a les a les 6 de la tarda.
a l’Església Evangèlica Baptista del Redemptor
Carrer Moratín, 105, 08206 Sabadell


Aquest manament, “Cerca la justícia i només la justícia”, del llibre Deuteronomi (16,18) de l’Antic Testament, encapçala, a manera de lema, els textos per a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians 2019, que enguany han estat preparats pels cristians d’Indonèsia i publicats conjuntament pel Consell Mundial d’Esglésies i pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. Han estat traduïts al català pel Centre Ecumènic de Catalunya.

Així, en la introducció als textos corresponents al 2019 es poden llegir, entre altres, els següents paràgrafs:


“Els cristians d’arreu del món ens reunim any rere any per pregar i reforçar la unitat. Ho fem enmig d’un món on la corrupció, la cobdícia i la injustícia imposen la desigualtat i la divisió. La nostra pregària és de comunió: d’ací la seva força. Tanmateix, els cristians, amb les comunitats que individualment representem, sovint som còmplices de la injustícia, nosaltres, els cridats a ser, units, testimonis de la justícia i instruments de la gràcia salvífica de Crist per a aquest pobre món esqueixat."

cartel de la Semana de Oración por la Unidad 2013

"L’Església de Crist és cridada a esdevenir un tast anticipat del Regne del cel, però amb la nostra desunió, no ho aconseguirem. Hem de ser el signe de l’amor de Déu per al seu poble. De la mateixa manera que la injustícia ha aprofundit les divisions que ha patit la societat indonèsia, la injustícia també ha nodrit la divisió de l’Església. Ens penedim de la injustícia, causa de les divisions, però, com a cristians, també creiem en el poder de Crist ens perdona i salva. I, per consegüent, ens apleguem units a l’ombra de la creu, suplicant, d’un costat, la gràcia per acabar amb la injustícia i, de l’altre, el perdó dels pecats, causa de les nostres divisions.”

En resum, l’esforç del diàleg ecumènic per abatre els murs que separen els cristians no s’aconseguirà únicament amb acords sobre dogmes i litúrgies, sinó també amb un treball conjunt i tenaç en la lluita contra les injustícies.

Fidel a aquest pensament, el Moviment Ecumènic de Sabadell ja prepara per al darrer dissabte del  gener la Pregària per la Unitats dels Cristians, amb l'acolliment i el suport de l’Església Evangèlica Baptista del Redemptor, de Sabadell. 

Tothom hi és convidat.






dijous, 17 de maig de 2018

PARKS, ROSA



El dia 1 de desembre de 1955, Rosa Parks, 42, una modista negra de Montgomery, Alabama, va agafar l’autobús per tornar a casa. Hi va comprar el tiquet i es va dirigir no a la zona exclusiva per als blancs, no a la zona reservada als negres, sinó a un espai de fileres d’entremig on els negres podien seure amb la condició que no hi viatgés cap blanc dret. Però Parks va decidir no cedir el seu seient a aquell home blanc que li va dir que la zona per a blancs era plena. La seva fermesa va portar Parks a passar cinc dies al calabós i a pagar una multa de 14 dòlars. Segons altres versions, el conductor va foragitar Parks de l’autobús, que va marxar deixant-la a terra. Fos com fos l'incident, generalment es considera que aquesta va ser l’espurna del moviment pels drets civils en Estats Units.


Des de la presó, Rosa Parks va fer servir la trucada telefònica a què tenia dret per posar-se en comunicació amb l’aleshores poc conegut pastor Martin Luther King, d’una petita església baptista de la ciutat. King va col·laborar en l’organització d’un boicot als autobusos que va portar la companyia gairebé a la bancarrota, la qual es va veure per tal motiu obligada a suspendre les pràctiques racistes. Poc més d’un any després, el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional la segregació en el transport. Però Parks va perdre la feina i, amb la seva família, va haver d’emigrar a Detroit, Michigan, molt al nord del país, on va morir l’any 2005, no sense haver rebut, el 1999, la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units, la màxima distinció del país, després d’una vida de lluita contra el racisme i les desigualtats.


El dia 12 de juny, el Moviment Ecumènic de Sabadell i l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS), en un acte senzill, però sentit, retran homenatge a Martin Luther King, en commemoració dels cinquanta anys del seu assassinat. S’hi farà una lectura del famós discurs “Tinc un somni” (en anglès I have a Dream). Però en homenatjar el pastor King, també tindrem als nostres cors el nom de Rosa Parks i els d’altres dones, com Ida Wells-Barnett, Irene Morgan o Claudette Colvin, que l’havien precedida en la lluita contra la segregació racial als transports públics i en favor dels drets civils.

dilluns, 19 de març de 2018

FALSOS ÍDOLS

En un país com el nostre, amb un dels índexs de pràctica religiosa més baixos d’Europa, proliferen els falsos ídols. La gent, però, no ha perdut l’aspiració a elevar-se per damunt de la grisor dels quefers quotidians, de transcendir, i necessita respostes per a les qüestions vitals. Però, atès que les religions establertes -per causes diverses i amb algunes excepcions remarcables-  han deixat de servir per a connectar els éssers humans amb Déu i amb el proïsme, aquests, els éssers humans, han acabat creient en ídols i en vedells d'or.

En aquest sentit, en el sistema politeista imperant, i sense dogmes escrits, el déu gros, és sens dubte, el millor futbolista del món, i l'estadi és la basílica major on s'hi celebra la litúrgia dominical. Fins i tot Sor Lucía Caram ho ha reconegut: "Com es va trobar amb Déu, germana? - Al Camp Nou, mirant com Messi juga al futbol... És broma això! Però veure jugar Messi al Camp Nou, és com trobar-se amb Déu" (Nació Digital, 19 de març 2018).

 Però no solament els grans esportistes són objecte de veneració, també, i molt especialment, el consum de béns materials, que té els seus temples en els grans magatzems, les grans superfícies, o, més humilment, a l'aire lliure en mercats al carrer de les nostres viles i ciutats.


“Això vol dir que som capaços de creure absolutament en qualsevol cosa. Fent servir un llenguatge religiós, som capaços de fabricar ídols, de construir figures equivalents a la divinitat. Per tant, la nostra època es caracteritza més aviat per la credulitat, i no pas per la increença” (Joan Estruch, Entendre les religions, p. 167).

Què poden fer, doncs, les esglésies cristianes per recuperar el seu paper, esmentat en el primer paràgraf d’aquest escrit? A mi em sembla que una resposta molt encertada ens la dona sor Catalina Verdera, filla de la Caritat: “El gran repte de la nostra Església és fer més confiança en l’acció de l’Esperit en el cor de les persones, com feia Jesús de Natzaret, sense por de perdre poder o rellevància social” (entrevista a Catalunya Cristiana, 28 gener 2018).