Translate

dimecres, 26 de desembre de 2012

EL CONTE DE LA LLETERA: LA CRISI


Un banc és ena empresa privada, una societat anònima que actua en un mercat lliure, i l'objectiu de la qual és exclusivament guanyar diners per a llurs propietaris. com més, millor. No existeix una banca ètica (les caixes, com s'ha vist, tapaven les seves vergonyes amb l'obra social). Les pràctiques irregulars per obtenir els màxims beneficis a costa dels seus clients han existit sempre, des de que els bancs es van crear a l'Edat Mitjana. La cobdícia sense límits és la causa d'aquesta manera d'actuar dels gestors bancaris. La complicitat –corrupció- de les autoritats, també.

D'aquí la crisi financera i immobiliària, que seria molt llarga d'explicar. I també el problema de les participacions preferents. Però alguns particulars, moguts per la mateixa cobdícia que els propietaris dels bancs, van voler comprar-se, en l’època d’aquella “bonança” que semblava no tenir fi, habitatges o segones residències a preus astronòmics sense preveure que podrien quedar-se sense feina (Gènesi 41,28-31: set anys de vaques grasses i set anys de vaques flaques), i sense pensar que els tipus d'interès de les hipoteques podrien pujar. D'altres van adquirir participacions preferents (que són una mena d'accions sense dret a vot) perquè es van ofuscar per les rendibilitats molt altes que oferien. És possible que en certs casos s'hagin col·locat indegudament preferents a persones per a les quals el millor hauria estat una simple llibreta a termini amb un interès del dos per cent. Però un servidor, en els seus temps d'empleat de banca, va veure amb els seus propis ulls com el públic es donava bufetades per adquirir les dites preferents, sense fer cas de les advertències dels empleats bancaris honestos, que també n’hi havia.

Per tant, la meva conclusió és doble: que aquesta crisi, si bé ha estat causada pels bancs, ha comptat amb la col·laboració de molts clients i nous clients, els quals s'han trobat desvalguts d'un sistema de valors, d’un tallafocs, contra la cobdícia, el consum i el guany apressat de diners i de béns, que els hauria permès de dir NO! D'altra banda, crec que si hem après la lliçó, convindrà que anéssim pensant a capgirar la situació actual, mitjançant una tenaç acció pedagògica, que ens ha de dur a un control de l'activitat de l'entramat financer i polític, de manera que puguem construir una societat socialment més justa, políticament més democràtica, i èticament més madura. I tot això a nivell global i amb l’ajuda de Déu.