Per Daniel Sánchez Lladó
Avui, 14 de desembre, és el 3er diumenge d'Advent, i en la sèrie de temes que hem triat per aquest temps d’abans de Nadal, voldria reflexionar sobre la figura de l'herald. El diccionari defineix l’herald com a missatger, capdavanter en el món antic, un missatger especial que portava ordres, proclamava en les assemblees i declarava la guerra, i com a testimoni.
Avui, 14 de desembre, és el 3er diumenge d'Advent, i en la sèrie de temes que hem triat per aquest temps d’abans de Nadal, voldria reflexionar sobre la figura de l'herald. El diccionari defineix l’herald com a missatger, capdavanter en el món antic, un missatger especial que portava ordres, proclamava en les assemblees i declarava la guerra, i com a testimoni.
M'agradaria que ens fixéssim en
aquesta darrera definició, la de testimoni, doncs concorda amb les paraules de
la lectura de l'evangeli d'avui (Joan 1, 6-8 19-28) referides a Joan el Baptista. Per tant, ens centrarem a veure com
es configura aquest testimoniatge de Joan el Baptista.
Els dos passatges que hem llegit
avui ens mostren, per una banda les bases d’aquest testimoniatge i, per altra
banda, la seva praxi, la seva posada en acció.
 |
| Piero della Francesca: El baptisme de Crist (c. 1450) |
En la primera part (Joan 1, 6-8),
veiem les bases que modelen el testimoniatge de Joan el Baptista.
En el verset 6, llegim que Joan el
Baptista era "enviat de Déu". Ser enviat de (o per) Déu, era una crida
personal. El Baptista actuava en base a allò que Déu havia prefigurat per a
ell, com trobem l’evangeli de Lluc 1, 13-17. La seva motivació no era buscar
privilegi o reconeixement o notorietat, sinó el compliment de la voluntat del
Pare en la seva vida.
El verset 7 ens mostra que aquesta
crida tenia una missió clara, "que tots creguin". El centre
del testimoniatge de Joan el Baptista no és la seva experiència personal, els
canvis que hagi sofert o no la seva vida per haver obeït Déu, sinó que apunta a
l'arribada del Regne en Jesús. En la seva predicació, espera que tots ho
creguin i que tots s'hi preparin a través del penediment. D’altra banda, en
Mateu 3, 2, veiem que allò que s'espera que tots creguin es la imminència de la
vinguda del Regne de Déu, la culminació dels temps.
Finalment, el verset 8 ens presenta
Joan el Baptista com a testimoni de la llum, no com la llum mateixa. La llum
es Crist i no ell, Joan, i el seu missatge apunta a Crist, la llum del món.
El seu testimoniatge està centrat únicament i exclusiva en la figura de
Jesús. Joan el Baptista no explica les bondats de la seva proposta de vida,
ni es posa com a exemple de res. Ell prepara l'ambient per a l'arribada de
Jesús, i, Jesús ha arribat; l'assenyala com a aquell a qui, fins i tot els seus
deixebles, han de seguir. En el passatge que hem llegit avui, Joan el Baptista parla de Jesús com a
Messies, en els següents passatges el reconeixerà com a Anyell de Déu, com a
ple de l'Esperit Sant i com a Fill de Déu. Però sempre es Jesús el centre
del missatger i del missatge.
Mes concretament, a la segona part
que hem llegit (1, 19-28) trobem alguns aspectes pràctics del testimoniatge de
Joan el Baptista. En primer lloc, el testimoniatge honest (v.20): ell no
fa propaganda de si mateix ni del seu moviment; no vol crear escola, ell apunta
a Jesús. El Baptista hauria pogut pretendre alguna posició de privilegi, o de
notorietat. Fins i tot amb la millor de les intencions podria haver "tret
pit" com a mestre o com a líder, però ell ràpidament desvia l'atenció de
la seva persona. No dóna tombs al seu testimoniatge, parlant d'altres coses o
fent altres coses, va al gra, al rovell de l’ou de la predicació cristiana, a
Jesús.
En segon
lloc, el testimoniatge basat en l’Escriptura (v.23): Joan el Baptista té un profund coneixement
escriptural sobre quin es el seu lloc i aprofita per desviar l'atenció d'ell
mateix i tornar a apuntar a Jesús. Citant Isaïes, mostra que és conscient que ell és una baula més en la cadena de
la voluntat divina, que té un paper a realitzar i que no en pretén cap d'altre.
A més, la reflexió escriptural mostra que la seva crida no es irreflexiva
(fonamentalista en el mal sentit de la paraula), sinó que a través de la
reflexió, la pregària, potser la discussió i el dubte, ha anat perfilant la
seva crida, apropant-la a la voluntat de Déu, com altres personatges bíblics
havien fet abans: Abraham, Moisès, Samuel, etc.
Finalment, el testimoniatge
al seu lloc (v.26-27). Joan el
Baptista no infla ni desinfla el seu ministeri, l'ubica en funció de Jesús.
Treu importància al que fa, sap que l'arribada de Jesús serà molt més
significant i efectiva en termes espirituals. El seu ministeri no és
l’"única opció" per a la salvació, ni l’opció definitiva, sinó que
ell és conscient que això correspondrà només al Crist.
El ministeri de Joan el Baptista no
mostra falses expectatives, ni amaga veritats. És un ministeri discret (que
es desenvolupa al desert, allunyat i a recer de totes les tècniques actuals de
màrqueting eclesial), autèntic (no té segones intencions ni pretén
manipular les persones), obedient (que respon a una crida des de la
reflexió) i compromès (que fa allò que s'espera d'ell).
I, parlant de Joan el Baptista com a model per l’Església, hem de
reprendre la paraula testimoni (martys en grec), que l'evangeli d'avui
atorga a l’esmentat Joan, i que apareix en el llibre dels Fets dels Apòstols
1,8, aplicat als deixebles de Jesús i per extensió a l'Església. D'alguna
manera el model de testimoniatge de Joan el Baptista, pot ser vàlid per al
testimoniatge de l'Església cristiana.
L'Església està cridada a
ser martys, a ser testimoni de Jesús. La nostra església està cridada a ser testimoni de
Jesús, des del començament i ara. Per això darrerament estem intentant
potenciar encara més el nostre testimoniatge. Si ho volem fer ben fet, no és
mala idea utilitzar com a model el testimoniatge de Joan el Baptista.
Això fa que haguem de basar el
nostre missatge en una crida. Fets 1,8 pot representar aquesta crida en
general, però com en el cas de Joan el Baptista, ens cal una crida més
concreta, més enfocada. Això implica un procés de reflexió, d'escoltar junts la
veu de Déu, de prendre temps per a sentir la seva voluntat, abans de començar a
dissenyar estratègies. A alguns això els pot semblar una pèrdua de temps, però mai
es perd el temps en la presència de Déu.
També haurem d'enfocar cap a una
missió clara. Ens cal buscar "que tots creguin". No hem d'alterar
o disfressar el missatge. De la fe de l'Església deriva una responsabilitat
social, el foment de la germanor, de la cultura, la realització d'activitats
diverses. Totes aquestes coses són bones i necessàries, però no han de
substituir mai la predicació de l'evangeli de Crist ni convertir-se en
"ganxo" de pesca de persones. L'exposició de la fe de l'Església ha
de ser clara i transparent, i si es vol, acompanyada d'aquests altres actes
d'amor i companyonia. Però el primer objectiu és l’anunci de Jesucrist.
Finalment, com acabo de dir, el
missatge de l'Església ha de ser centrat en el Crist. No podem testificar
d'altra cosa, persona o institució que no sigui Jesús. Si centrem el missatge
en la nostra comunitat o en la nostra tradició religiosa, estem "venent
una moto" als altres, perquè nosaltres no som el camí a la salvació. Si
centrem el missatge en un líder carismàtic o un predicador excels, estem
perjudicant els altres, perquè aquestes persones no són un camí a la salvació.
Si el centrem en unes pràctiques o uns comportaments, estem faltant a la
veritat, perquè res que puguem fer ens durà a la salvació. Només Jesús, la seva
vida, la seva entrega en la creu, la seva resurrecció, només la visió clara i
diàfana de la gràcia... Només Jesús pot portar els altres a la salvació.
Com Joan el Baptista, podem posar en
pràctica un testimoniatge honest, sense mentides o mitges
veritats; discret, que no posi el focus en nosaltres; autèntic,
sense segones intencions; obedient, que respongui a un procés de diàleg
reflexiu amb Déu; compromès, motivat per Déu i responsable amb el
nostre paper.
M'agradaria acabar desmuntant un mite.
Força vegades, massa vegades, he sentit a dir de la nostra congregació en
concret que no testifica, que històricament ha estat poc evangelitzadora. Ho
porto sentint des que era un adolescent. Però pensant-ho en fred, aquesta
església no hauria nascut sense testimoni; sense testimoni no hauria superat
les grans dificultats de l'època de la persecució; sense testimoni, jo mateix
no estaria aquí, ni tal vegada cap de nosaltres estaria fent coses, sacrificant
temps, o persistint en el dia a dia de la congregació. Aquesta és una comunitat
fruit de l'evangelització i amb un gran potencial de testimoni, que cal
analitzar, vertebrar i convertir en pràctica, a través de la pregària i la reflexió.
Potser no serem els millors omplint els
bancs del temple, però la qualitat humana dels cristians d'aquesta congregació
-i en la proporció que es dóna aquí- no la trobaríem en massa llocs. Vam rebre
un gran testimoni en el passat per donar un gran testimoni avui en dia. Fem-ho,
fixem-nos en el model de Joan el Baptista i fem-ho!
Que Déu ens doni compromís,
honestedat i organització per a dur a terme aquesta tasca.
Amén.
(*) Adaptació del sermó pronunciat per Daniel Sánchez
Lladó, el dia 14 de desembre de 2014, 3er diumenge d'Advent, a l’Església
de Crist, Sabadell.
