Translate

dimarts, 16 de desembre de 2014

JOAN EL BAPTISTA, MODEL DE TESTIMONIATGE PER A L'ESGLÉSIA D'AVUI*

Per Daniel Sánchez Lladó

Avui, 14 de desembre, és el 3er diumenge d'Advent, i en la sèrie de temes que hem triat per aquest temps d’abans de Nadal, voldria reflexionar sobre la figura de l'herald.  El diccionari defineix l’herald com a missatger,  capdavanter en el món antic, un missatger especial que portava ordres, proclamava en les assemblees i declarava la guerra, i com a testimoni.

M'agradaria que ens fixéssim en aquesta darrera definició, la de testimoni, doncs concorda amb les paraules de la lectura de l'evangeli d'avui (Joan 1, 6-8 19-28)  referides a Joan el Baptista. Per tant, ens centrarem a veure com es configura aquest testimoniatge de Joan el Baptista.

Els dos passatges que hem llegit avui ens mostren, per una banda les bases d’aquest testimoniatge i, per altra banda, la seva praxi, la seva posada en acció.
Piero della Francesca: El baptisme de Crist
(c. 1450)

En la primera part (Joan 1, 6-8), veiem les bases que modelen el testimoniatge de Joan el Baptista.

En el verset 6, llegim que Joan el Baptista era "enviat de Déu". Ser enviat de (o per) Déu, era una crida personal. El Baptista actuava en base a allò que Déu havia prefigurat per a ell, com trobem l’evangeli de Lluc 1, 13-17. La seva motivació no era buscar privilegi o reconeixement o notorietat, sinó el compliment de la voluntat del Pare en la seva vida.

El verset 7 ens mostra que aquesta crida tenia una missió clara, "que tots creguin". El centre del testimoniatge de Joan el Baptista no és la seva experiència personal, els canvis que hagi sofert o no la seva vida per haver obeït Déu, sinó que apunta a l'arribada del Regne en Jesús. En la seva predicació, espera que tots ho creguin i que tots s'hi preparin a través del penediment. D’altra banda, en Mateu 3, 2, veiem que allò que s'espera que tots creguin es la imminència de la vinguda del Regne de Déu, la culminació dels temps.

Finalment, el verset 8 ens presenta Joan el Baptista com a testimoni de la llum, no com la llum mateixa. La llum es Crist i no ell, Joan, i el seu missatge apunta a Crist, la llum del món. El seu testimoniatge està centrat únicament i exclusiva en la figura de Jesús. Joan el Baptista no explica les bondats de la seva proposta de vida, ni es posa com a exemple de res. Ell prepara l'ambient per a l'arribada de Jesús, i, Jesús ha arribat; l'assenyala com a aquell a qui, fins i tot els seus deixebles, han de seguir. En el passatge que hem llegit avui,  Joan el Baptista parla de Jesús com a Messies, en els següents passatges el reconeixerà com a Anyell de Déu, com a ple de l'Esperit Sant i com a Fill de Déu. Però sempre es Jesús el centre del missatger i del missatge.

Mes concretament, a la segona part que hem llegit (1, 19-28) trobem alguns aspectes pràctics del testimoniatge de Joan el Baptista. En primer lloc, el testimoniatge honest (v.20): ell no fa propaganda de si mateix ni del seu moviment; no vol crear escola, ell apunta a Jesús. El Baptista hauria pogut pretendre alguna posició de privilegi, o de notorietat. Fins i tot amb la millor de les intencions podria haver "tret pit" com a mestre o com a líder, però ell ràpidament desvia l'atenció de la seva persona. No dóna tombs al seu testimoniatge, parlant d'altres coses o fent altres coses, va al gra, al rovell de l’ou de la predicació cristiana, a Jesús.

En segon lloc, el testimoniatge basat en l’Escriptura (v.23): Joan el Baptista té un profund coneixement escriptural sobre quin es el seu lloc i aprofita per desviar l'atenció d'ell mateix i tornar a apuntar a Jesús. Citant Isaïes,  mostra que és conscient que ell és una baula més en la cadena de la voluntat divina, que té un paper a realitzar i que no en pretén cap d'altre. A més, la reflexió escriptural mostra que la seva crida no es irreflexiva (fonamentalista en el mal sentit de la paraula), sinó que a través de la reflexió, la pregària, potser la discussió i el dubte, ha anat perfilant la seva crida, apropant-la a la voluntat de Déu, com altres personatges bíblics havien fet abans: Abraham, Moisès, Samuel, etc.

Finalment, el testimoniatge al seu lloc (v.26-27). Joan el Baptista no infla ni desinfla el seu ministeri, l'ubica en funció de Jesús. Treu importància al que fa, sap que l'arribada de Jesús serà molt més significant i efectiva en termes espirituals. El seu ministeri no és l’"única opció" per a la salvació, ni l’opció definitiva, sinó que ell és conscient que això correspondrà només al Crist.

El ministeri de Joan el Baptista no mostra falses expectatives, ni amaga veritats. És un ministeri discret (que es desenvolupa al desert, allunyat i a recer de totes les tècniques actuals de màrqueting eclesial), autèntic (no té segones intencions ni pretén manipular les persones), obedient (que respon a una crida des de la reflexió) i compromès (que fa allò que s'espera d'ell).

I, parlant de Joan el Baptista com a model per l’Església, hem de reprendre la paraula testimoni (martys en grec), que l'evangeli d'avui atorga a l’esmentat Joan, i que apareix en el llibre dels Fets dels Apòstols 1,8, aplicat als deixebles de Jesús i per extensió a l'Església. D'alguna manera el model de testimoniatge de Joan el Baptista, pot ser vàlid per al testimoniatge de l'Església cristiana.

L'Església està cridada a ser martys, a ser testimoni de Jesús. La nostra església està cridada a ser testimoni de Jesús, des del començament i ara. Per això darrerament estem intentant potenciar encara més el nostre testimoniatge. Si ho volem fer ben fet, no és mala idea utilitzar com a model el testimoniatge de Joan el Baptista.

Això fa que haguem de basar el nostre missatge en una crida. Fets 1,8 pot representar aquesta crida en general, però com en el cas de Joan el Baptista, ens cal una crida més concreta, més enfocada. Això implica un procés de reflexió, d'escoltar junts la veu de Déu, de prendre temps per a sentir la seva voluntat, abans de començar a dissenyar estratègies. A alguns això els pot semblar una pèrdua de temps, però mai es perd el temps en la presència de Déu.


També haurem d'enfocar cap a una missió clara. Ens cal buscar "que tots creguin". No hem d'alterar o disfressar el missatge. De la fe de l'Església deriva una responsabilitat social, el foment de la germanor, de la cultura, la realització d'activitats diverses. Totes aquestes coses són bones i necessàries, però no han de substituir mai la predicació de l'evangeli de Crist ni convertir-se en "ganxo" de pesca de persones. L'exposició de la fe de l'Església ha de ser clara i transparent, i si es vol, acompanyada d'aquests altres actes d'amor i companyonia. Però el primer objectiu és l’anunci de Jesucrist.

Finalment, com acabo de dir, el missatge de l'Església ha de ser centrat en el Crist. No podem testificar d'altra cosa, persona o institució que no sigui Jesús. Si centrem el missatge en la nostra comunitat o en la nostra tradició religiosa, estem "venent una moto" als altres, perquè nosaltres no som el camí a la salvació. Si centrem el missatge en un líder carismàtic o un predicador excels, estem perjudicant els altres, perquè aquestes persones no són un camí a la salvació. Si el centrem en unes pràctiques o uns comportaments, estem faltant a la veritat, perquè res que puguem fer ens durà a la salvació. Només Jesús, la seva vida, la seva entrega en la creu, la seva resurrecció, només la visió clara i diàfana de la gràcia... Només Jesús pot portar els altres a la salvació.

 Com Joan el Baptista, podem posar en pràctica un testimoniatge honest, sense mentides o mitges veritats; discret, que no posi el focus en nosaltres; autèntic, sense segones intencions; obedient, que respongui a un procés de diàleg reflexiu amb Déu; compromès, motivat per Déu i responsable amb el nostre paper.


     M'agradaria acabar desmuntant un mite. Força vegades, massa vegades, he sentit a dir de la nostra congregació en concret que no testifica, que històricament ha estat poc evangelitzadora. Ho porto sentint des que era un adolescent. Però pensant-ho en fred, aquesta església no hauria nascut sense testimoni; sense testimoni no hauria superat les grans dificultats de l'època de la persecució; sense testimoni, jo mateix no estaria aquí, ni tal vegada cap de nosaltres estaria fent coses, sacrificant temps, o persistint en el dia a dia de la congregació. Aquesta és una comunitat fruit de l'evangelització i amb un gran potencial de testimoni, que cal analitzar, vertebrar i convertir en pràctica, a través de la pregària i la reflexió.

    Potser no serem els millors omplint els bancs del temple, però la qualitat humana dels cristians d'aquesta congregació -i en la proporció que es dóna aquí- no la trobaríem en massa llocs. Vam rebre un gran testimoni en el passat per donar un gran testimoni avui en dia. Fem-ho, fixem-nos en el model de Joan el Baptista i fem-ho!

Que Déu ens doni compromís, honestedat i organització per a dur a terme aquesta tasca.

Amén.


(*) Adaptació del sermó pronunciat per Daniel Sánchez Lladó, el dia 14 de desembre de 2014, 3er diumenge d'Advent, a l’Església de Crist, Sabadell.

1 comentari:

Anònim ha dit...

En viu, el sermó encara va resultar força més inspirador. Felicitats a l'autor i a tota la parròquia de l'Església de Crist de Sabadell. Antoni.