Translate

divendres, 27 de febrer de 2015

INTERVENCIÓ AL SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL

Amb motiu de la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional el dia 7 de febrer de2015

"Bon dia a tothom. Bon dia, Sr. Alcalde.

Em dic Antoni Ibáñez i, com molts sabeu, sóc membre de l’Església de Crist de Sabadell (anglicana), tot i que en aquest acte m’honora participar exclusivament com a delegat del Moviment Ecumènic de Sabadell,  entitat vinculada al Centre Ecumènic de Catalunya. El que diré, no he pogut consensuar-ho, per raons d’urgència, amb la resta del membres del grup, i  representa tant sols l’opinió de qui us parla.

Bronislaw Malinowski, l’eminent antropòleg nascut a Cracòvia, va escriure a començaments del segle XX, i segons ens explica Carles Salazar en el seu llibre Antropologia de les creences, que “la religió existia per ajudar les persones a afrontar les tragèdies de la vida humana”, i en especial per “donar una resposta o sentit a la tragèdia més elemental i universal que existeix: la tragèdia de la mort “.  Es pot estar molt d’acord amb les idees de Malinowski: la vivència religiosa ens proporciona pau interior davant l’angoixa dels grans interrogants de la vida. Pau interior i, per tant, harmonia.

D’altra banda, i com afirma Raimon Ribera en el seu assaig El diàleg interreligiós, “la religió pot estar lligada a una experiència de connexió intima amb el cosmos (...) d’una manera especial en la natura, la cultura (especialment en l’art), la trobada comunitària, l’experiència dels valors i, sobre tot, en la relació interpersonal profunda, en l’amistat i l’amor, la compassió i la solidaritat, en el rostre de l’altre.”

Però sovint la història ens mostra realitats ben diferents. Quan la religió escapa del seu refugi dins la intimitat de les persones o de les congregacions, i es transforma en institució, en jerarquia, en excusa per embolcallar tota mena de conflictes i en instrument o bandera per a guerrejar, es veu associada a esdeveniments tan penosos com, per exemple, els diversos setges que Quarta Croada va sotmetre Constantinoble al segle XIII (ratificant dramàticament el Gran cisma d’Orient entre catòlics i ortodoxos), o les Guerres de Religió (segles XVI i XVII) pel repartiment d’Europa entre les grans potències i alhora la lluita entre camperols, terratinents i burgesos, amb el rerefons de la Reforma Protestant.

Per no ferir ningú, no aportaré exemples de conflictes beneïts amb el nom de “Cruzada” per determinades autoritats religioses del nostre país durant la primera meitat del segle XX.

Davant d’aquest trist panorama, que continua, i que cal témer que continuarà, quin ha de ser el paper dels governs o, almenys, el paper dels governs més propers a nosaltres?  Sembla raonable demanar als governants que mirin de treure les confessions religioses de l’epicentre del conflicte social perquè la religió  torni a l’esfera de la privacitat, del culte particular i de l’harmonia espiritual dels individus. Perquè és funció pròpia del govern democràtic vetllar per la pau, per la justícia social i per la llibertat, i, en resum, per l’harmonia social. En canvi, com hem vist, la funció primordial de la religió consistiria més aviat a proporcionar pau interior als éssers humans.

En aquest sentit, i per acabar, crec sincerament que hem de felicitar l’Ajuntament de Sabadell per la tasca –poc freqüent- realitzada en els darrers anys pel que fa al diàleg i a la convivència entre les diverses religions i creences presents a la nostra ciutat.

Moltes gràcies."



Recepció religió
Imatge de la pàgina web de la publicació digital isabadell.cat. 
Té la paraula, la Sra. Maria Teresa Relat, presidenta del Grup de Diàleg Interreligiós de Sabadell


Fotografia obtinguda de la pàgina web de l'Ajuntament de Sabadell



Cap comentari: