Translate

divendres, 7 de setembre de 2012

ÉS AQUEST UN PAÍS PER A CRISTIANS?

Vist com estan anant les coses darrerament, el títol d’aquest article no és una simple pregunta retòrica manllevada de l’excel·lent film (“Aquest no és un país per a vells”) del germans Joel i Ethan Coen sobre la violència als Estats Units. No. El títol ve d’un dubte que ens podem plantejar legítimament en presenciar la pugna entre els governants de Madrid i de Catalunya per fer seva la construcció del complex Eurovegas, pugna que posa en evidència que aquest ja no és en general un país de cristians, sinó més aviat de missió.


Però, afortunadament, hi ha “brots verds”, veus que s’alcen anunciant els perills que amenacen aquesta Jerusalem prostituïda en què vivim. Persones i entitats, individus i grups, laics i religiosos, han argumentat públicament contra aquesta torre de Babel que es vol aixecar al Baix Llobregat. Entre aquestes veus, una de les que probablement ha adquirit major ressò, per tractar-se de qui es tracta al nostre país, ha estat la de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, qui el passat dia 23 feia públic un comunicat sobre el tema.


A més de qüestionar l’eficàcia econòmica del projecte Eurovegas, així com el nombre previst de creació de llocs de treball directes i indirectes, el comunicat vol constituir una “valoració moral”, la conclusió de la qual és que el propòsit i la finalitat de la construcció d’Eurovegas no s’ajusta als valors de l’Evangeli, que es centren “en la persona humana i el seu desenvolupament harmònic”.


Als “dubtes sobre la transparència del promotor privat” s’afegeixen “raons d’ordre ecològic, polític i mediambiental”. A més a més “És prou sabut que el món del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en alguns casos, del tràfic de persones. Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic”.


No continuaré resumint les paraules de l’abat Soler, que no solament em semblen assenyades, sinó fins i tot il·luminadores en aquest món ple de tenebres, perquè la idea principal – que Eurovegas supedita els costos humans a hipotètics beneficis econòmics- ja l’he exposada abans.


Però sí que, per a finalitzar, no puc estar-me de formular una última pregunta: Com pot ser que a persones mentalment equilibrades, aparentment raonables, que es reclamen defensores de valors humanístics –laics o religiosos-, que es troben al capdavant d’institucions respectables com els governs autònoms de Madrid i Catalunya, o d’ajuntaments presumiblement “beneficiaris” del projecte Eurovegas se’ls hagi girat el cervell? És que el dimoni realment existeix i tracta d’endur-se tot aquest personal a l’infern per un grapat de dòlars?.









Cap comentari: