Translate

dimarts, 25 de desembre de 2012

NADALENCA 2012

Aquest escrit vol ser una versió el més fidel possible al sermó que el seu autor va dir i escenificar a l'Església de Crist (Anglicana) de Sabadell el dia de Nadal de 2012. Està dedicat a tots els nens i nenes de la parròquia i a totes aquelles persones que encara mantenen la capacitat de viure la fe com un conte meravellós.

Fa molt, molt de temps, quan encara no existien nintendos, ni internet, ni telèfons mòbils, ni rentadores, ni televisors, ni frigorífics, automòbils o avions, quan les
persones menjaven només d'allò que cultivaven al camp amb les seves pròpies mans, i, si tenien sort, rostien alguna gallina o un colomí; quan havien de rentar la roba al riu, i dormien tots a terra plegats per fer-se caliu, i viatjaven a peu o a lloms d’ase... hi hagué un sacerdot del Temple, d'edat molt avançada, que vivia en un poblet prop de Jerusalem i que es deia Zacaries. La seva dona, Elisabet, era també molt gran, per això, tot i les seves pregàries, ja no esperaven tenir cap fill. 


Però, un dia, a Zacaries se li va aparèixer l’àngel Gabriel, que portava un missatge de Déu, i li va dir: “Zacaries, el Senyor ha escoltat les vostres pregàries. Tindreu un fill que es dirà Joan, el qual estarà ple de l’Esperit Sant, i batejarà homes i dones perquè siguin justos i respectuosos amb Déu, i un dia batejarà també el Messies”. 

Dissortadament, Zacaries no va creure les paraules de l'àngel perquè, com he dit, pensava que tant ell com la seva dona, Elisabet, eren ja massa vells per a tenir fills. Aleshores l’àngel Gabriel li va respondre a Zacaries: “Com que no has cregut el missatge de Déu, quedaràs mut i no podràs predicar”. I mentre Gabriel tornava cap al Cel, Zacaries va sortir del Temple i no podia parlar amb ningú. 

Passat un temps, Elisabet va tenir un fill. Tots volien que el nen es digués Zacaries, com el seu pare, però aquest, que encara era mut, va escriure a terra amb el dit: “es dirà Joan”. Així, tot d'una, el vell Zacaries va recuperar la veu, i ell, i tots els qui van presenciar l'escena, van començar a lloar el Senyor. Especialment bonic va resultar el càntic de Zacaries, que comença així: “¡Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel que sempre procura el bé del seu poble!”. 

I tot això va succeir d'aquesta forma perquè finalment Zacaries havia cregut allò que li havia anunciat l’àngel Gabriel: que, encara que fos molt vell, tindria un fill, el qual s’havia de dir Joan, nom que en llengua hebrea significa “El qui és fidel a Déu”. 

En aquell mateix temps, Déu va tornar a enviar l'àngel Gabriel al poble de Natzaret, on vivia una noia molt joveneta que es deia Maria, i que estava emparentada amb l’Elisabet, la dona de Zacaries. Maria era promesa de Josep, un fuster del mateix poble, però encara no s'havien casat. L'àngel Gabriel li va dir a Maria: “Maria, tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús (que vol dir 'Salvador'). No hi fa res que encara no t'hagis casat ni hagis dormit amb Josep, perquè el teu fill Jesús serà Fill de Déu per obra de l'Esperit Sant. Fixa't que l'Elisabet, que ja és molt vella, també ha d'infantar, i això que ningú no pensava que fos possible. I és perquè Déu tot ho pot”. Aleshores Maria, abaixant el cap amb humilitat va respondre: “Jo només sóc una esclava del Senyor. ¡Que Déu faci amb mi tal com m'has dit!”. I després d'això l'àngel Gabriel va marxar.

Al cap d'unes setmanes, quan Maria va notar que anava a tenir el seu fill, va anar a visitar Elisabet. Quan aquesta va sentir que Maria entrava a casa seva el nen que duia al ventre es va moure, i va quedar plena de l'Esperit Sant, i va beneir Maria perquè havia de ser la mare de Jesús, el Fill de Déu. Tot seguit, Maria va lloar el Senyor amb un preciós càntic que comença així: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra que Déu em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa” (Aquest cant es coneix, amb el seu nom en llatí, "El Magníficat", i, en la  versió coral del músic alemany luterà Johan Sebastian Bach, s'escolta a totes les esglésies cristianes i a tots els auditoris del món) .

Així, doncs, la diferència entre Zacaries i Maria és que aquell no va creure de bon principi el missatge del l'àngel Gabriel, i per això va quedar mut durant un temps. En canvi Maria va creure el que Gabriel li deia, és a dir, va confiar en el missatge de Déu, va tenir fe, i es va posar a la seva disposició. 

També es important destacar que tant en la concepció del fill d'Elisabet, que seria conegut amb el nom de Joan el Baptista, com, sobre tot, en la concepció del fill de Maria, Jesús, qui era Déu i Home alhora, trobem l'obra de l'Esperit Sant, que ens guia i està continuament present en les nostres vides, i per això hem de confiar sempre en l'amor de Déu. 

Confiats i lliures d’ansietats com els ocells que volen pels aires i com les flors que creixen als camps. 

I si voleu conèixer aquestes històries més detalladament, us recomano que llegiu el primer capítol l'Evangeli de Sant Lluc.

De moment, heus aquí un fragment del "Magnificat" de Johan Sebastian Bach i que Déu ens beneixi a tots.


Cap comentari: