Translate

dimarts, 23 d’agost de 2016

"POSEU-VOS AL NIVELL DELS HUMILS"

L'orgull del fariseu

En la Paràbola del fariseu i el cobrador d’impostos Jesús va contraposar l'orgull i la vanitat del fariseu amb el penediment i la humilitat del cobrador d'impostos (publicà). “El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies a la setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo.’ Però el cobrador d'impostos es va quedar a certa distància, i ni tan sols s'atrevia a aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: ‘¡Oh Déu, tingues compassió de mi, que sóc pecador!.’  Jo us dic –afirma Jesús- que aquest cobrador d'impostos va baixar perdonat a casa seva, i no el fariseu. Perquè qui a si mateix s'enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.” (Evangeli de Lluc 18,9-14).


Doncs bé, una de les característiques dels fariseus, és que formaven una secta religiosa d’apartats (“apartat” és el que significa la paraula “fariseu” en hebreu), de classe alta, que es consideraven, no només guardians de la llei de Moisès, sinó que eren estrictes vigilants del compliment de les de sis-centes tretze regles i preceptes que ells mateixos havien instituït i que regien amb severitat tots els aspectes de la vida del poble fins al punt que prohibien ajudar un accidentat en dissabte durant el dia dedicat al Senyor i al descans, o ingerir al mateix temps carn i productes lactis fins i tot als que passaven fam. Alguns d’ells eren persones hipòcrites, que pregonaven el que no feien. Sobre ells, Jesús havia dit a la gent i als seus deixebles: “obeïu-los i feu tot el que us diguin; però no seguiu el seu exemple, perquè diuen una cosa i en fan una altra. (Evangeli de Mateu 23,3).
Aquesta paràbola mostra, per tant, la importància de la humilitat i del penediment en contrast amb la supèrbia i l’arrogància. Constitueix també una dura crítica a la hipocresia de determinats fariseus, als quals Jesús qualificarà com a “sepulcres blanquejats”, nets per fora però corromputs per dintre (Ev. de Mateu 23,27-28). Per això van acabar perseguint Jesús, qui els havia posat en evidència.

El pedediment del publicà

La paràbola se centra, en segon lloc, en el cobrador d'impostos, o publicà.   Els publicans eren jueus que tenien arrendat el dret a cobrar impostos per a l'Imperi Romà, que en aquells dies era dominador i explotador de Palestina. A més a més, el publicans furtaven, eren corruptes, perquè no només recaptaven l'impost sinó que exigien al pagador un suplement per a la seva pròpia butxaca i per als seus negocis particulars. Però el cobrador d'impostos de la paràbola, que no s'atrevia a aixecar els ulls al cel, demanava compassió a Déu pels seus pecats mentre es copejava el pit. “¡Oh Déu, tingues compassió de mi, que sóc pecador!”. ¿Qui en va sortir absolt, el fariseu o el publicà? Jesús mateix ens en dóna la resposta. Recordem el verset 14 que conté la lliçó de la paràbola: “Jo us dic que aquest cobrador d'impostos va baixar perdonat a casa seva, i no el fariseu. Perquè qui a si mateix s'enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

L'apòstol Pau, en enumerar els deures de la vida cristiana insisteix en la mateixa  idea, tot dient:  “No sigueu orgullosos i poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis.” (Carta als Romans 12,16). I al llarg de la Bíblia, particularment en el llibre dels Proverbis, es contraposa la humilitat amb l’orgull en diversos versicles semblants a aquest: “L’arrogància de l’home acabarà humiliant-lo, l’esperit humil aconseguirà honors” (29,23). En l'Evangeli de Mateu: “Aquell qui es farà petit com aquest infant, serà el més important en el Regne del cel” (18,4). En la carta de Jaume l'autor exhorta així els pecadors: “Humilieu-vos davant el Senyor i Ell us enaltirà” (4,10).

Practicar la humilitat

Avui més que mai, ens hem de comportar amb humilitat davant dels altres i davant de Déu, perquè, si som conscients de les nostres errades, i ens en penedim, aconseguirem el perdó i la pau espiritual.

En un món com el que ens ha tocat viure, cal portar una vida fonamentada en la humilitat i en la confiança en el Senyor. Aquest serà sempre un molt bon  exemple que els cristians podran oferir als altres, la major font de pau per a tots, i el millor instrument per fer descobrir  als altius el missatge d’amor i justícia de l'Evangeli.


Nota.- Aquest escrit és un resum del sermó pronunciat per l’autor del blog en l’Església de Crist de Sabadell (Anglicana) del diumenge 21 d’agost de 2016. 
La imatge pertany al blog logosortodoxo.

Cap comentari: