Translate

dissabte, 2 de desembre de 2017

"SEGUR QUE TOMBA"

El passat dia 17 de novembre es va celebrar la Trobada Interreligiosa de Sabadell que enguany ha arribat, gràcies a l’esforç dels qui ens precediren en el Grup de Diàleg Interreligiós, a l’afany de l’actual equip d’ADIS, l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell, i de moltes altres persones, ha arribat, dic, a la seva divuitena edició, que no és poc. No recordo si en altres ocasions la Trobada s’havia organitzat en la sala d’actes de l’Acadèmia Catòlica, ni si algun cop l’espiritualitat hi havia estat el tema de fons, però en tot cas cal fer notar que l’Acadèmia era l’espai que emmarcava l’esdeveniment, i en el qual intervenien, sense cap prejudici, representants de la fe bahá’í, de la tradició espiritual brahma kumari, del catolicisme, de l’església SUD (mormona), de les comunitats musulmanes i del protestantisme baptista. Sí, tots en harmonia, en un establiment catòlic que, per si fos poc, ens cobria amb una magnífica assegurança de responsabilitat civil, en presència de l’autoritat municipal, i amb entrada lliure per als assistents.

Ponents musulmans amb la vicepresidenta d'ADIS (de l'església SUD)

Vull, però, insistir en el fet essencial: ara per ara persones de creences diferents, si volen, es poden reunir, a Sabadell, per parlar d’espiritualitat com a patrimoni de tots. Per això, la Trobada va esdevenir un refugi de pau enmig d’un bombardeig de notícies molt ingrates que estan aconseguint que els ciutadans es tornin paranoics, i no únicament a causa dels peculiars afers que tant atabalen el nostre país.

En efecte, mentre érem reunits a la Trobada, l’exèrcit de Birmània continuava l’ofensiva contra la minoria musulmana rohingya, amb el vistiplau de molts budistes del país -sembla mentida!- i l’assentiment de la líder del país, i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Resulta commovedor veure com el poder transforma antigues víctimes en col·laboradors dels botxins, o directament en botxins. D’altra banda, a Egipte, encara són calents els cossos dels centenars de morts en l’atac a una mesquita musulmana sufí, efectuat segons fots de la BBC per simpatitzants locals d’Estat Islàmic. I és que tant el present com el passat estan plens de conflictes, que sovint amaguen obscurs interessos econòmics, havent-ne estat la culminació les anomenades “Guerres de Religió” que, des del 1524, arran de la Reforma luterana, van assolar Europa durant gairebé cent-vuitanta anys!

No sembla que en el futur veurà capgirar-se el fet que, al llarg de la història, els períodes de pau han estat, com la Trobada Interreligiosa de Sabadell, minúsculs parèntesis de calma entre matança i matança, fins al punt que, fent servir una expressió pròpia de teòlegs, podríem dir que la humanitat continua caiguda.

¿Hem de córrer, per aquest motiu, presoners del pànic, a refugiar-nos a les nostres cases a esperar el retorn de Jesucrist gloriós amb el seu Regne sota el braç? ¿Hem de renunciar, doncs, als nostres objectius – parlo com a gestor de diàleg interreligiós- de reunir al voltant d’una taula persones de diverses tradicions religioses per fomentar les actituds de comprensió i de cooperació mútua, de contribuir des del diàleg i l’empatia a la pau social? No pas, amics i amigues.

Si el mur construït amb materials com la intolerància, la intransigència, el fonamentalisme, o el menyspreu cap a l’altre, cap aquell que és diferent, si el mur, repeteixo, que tenim al davant és alt i resistent, no ens queda altra solució, ni altra esperança, que picar-hi amb tossudesa. Picar i picar, perquè si ho fem tots, ell, el mur que impedeix la reconciliació, el perdó i l’amor, caurà, i molt de temps no durarà, i segur que tomba, tomba, tomba, perquè ben corcat acabarà.

Cap comentari: