Translate

dijous, 17 de maig de 2018

PARKS, ROSA



El dia 1 de desembre de 1955, Rosa Parks, 42, una modista negra de Montgomery, Alabama, va agafar l’autobús per tornar a casa. Hi va comprar el tiquet i es va dirigir no a la zona exclusiva per als blancs, no a la zona reservada als negres, sinó a un espai de fileres d’entremig on els negres podien seure amb la condició que no hi viatgés cap blanc dret. Però Parks va decidir no cedir el seu seient a aquell home blanc que li va dir que la zona per a blancs era plena. La seva fermesa va portar Parks a passar cinc dies al calabós i a pagar una multa de 14 dòlars. Segons altres versions, el conductor va foragitar Parks de l’autobús, que va marxar deixant-la a terra. Fos com fos l'incident, generalment es considera que aquesta va ser l’espurna del moviment pels drets civils en Estats Units.


Des de la presó, Rosa Parks va fer servir la trucada telefònica a què tenia dret per posar-se en comunicació amb l’aleshores poc conegut pastor Martin Luther King, d’una petita església baptista de la ciutat. King va col·laborar en l’organització d’un boicot als autobusos que va portar la companyia gairebé a la bancarrota, la qual es va veure per tal motiu obligada a suspendre les pràctiques racistes. Poc més d’un any després, el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional la segregació en el transport. Però Parks va perdre la feina i, amb la seva família, va haver d’emigrar a Detroit, Michigan, molt al nord del país, on va morir l’any 2005, no sense haver rebut, el 1999, la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units, la màxima distinció del país, després d’una vida de lluita contra el racisme i les desigualtats.


El dia 12 de juny, el Moviment Ecumènic de Sabadell i l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS), en un acte senzill, però sentit, retran homenatge a Martin Luther King, en commemoració dels cinquanta anys del seu assassinat. S’hi farà una lectura del famós discurs “Tinc un somni” (en anglès I have a Dream). Però en homenatjar el pastor King, també tindrem als nostres cors el nom de Rosa Parks i els d’altres dones, com Ida Wells-Barnett, Irene Morgan o Claudette Colvin, que l’havien precedida en la lluita contra la segregació racial als transports públics i en favor dels drets civils.

Cap comentari: