Un banc és una empresa privada, una societat
anònima que actua en un mercat lliure, i l'objectiu de la qual és exclusivament
guanyar diners per a llurs propietaris. Com més, millor. No existeix una banca ètica (les caixes, com s'ha vist, tapaven les seves vergonyes amb l'obra social). Les pràctiques irregulars per
obtenir els màxims beneficis a costa dels seus clients han existit sempre, des
de que els bancs es van crear a l'Edat Mitjana. La cobdícia sense límits és la
causa d'aquesta manera d'actuar dels gestors bancaris. La complicitat –corrupció-
de les autoritats, també.
D'aquí la crisi financera i immobiliària, que seria
molt llarga d'explicar. I també el problema de les participacions preferents.
Però alguns particulars, moguts per la mateixa cobdícia que els propietaris
dels bancs, van voler comprar-se, en l’època d’aquella “bonança” que semblava
no tenir fi, habitatges o segones residències a preus astronòmics sense
preveure que podrien quedar-se sense feina (Gènesi 41,28-31: set anys de vaques
grasses i set anys de vaques flaques), i sense pensar que els tipus d'interès
de les hipoteques podrien pujar. D'altres van adquirir participacions
preferents (que són una mena d'accions sense dret a vot) perquè es van ofuscar
per les rendibilitats molt altes que oferien. És possible que en certs casos s'hagin col·locat indegudament preferents a persones per a les quals el millor
hauria estat una simple llibreta a termini amb un interès del dos per cent.
Però un servidor, en els seus temps d'empleat de banca, va veure amb els seus
propis ulls com el públic es donava bufetades per adquirir les dites
preferents, sense fer cas de les advertències dels empleats bancaris honestos,
que també n’hi havia.
Per tant,
la meva conclusió és doble: que aquesta crisi, si bé ha estat causada pels
bancs, ha comptat amb la col·laboració de molts clients i nous clients, els
quals s'han trobat desvalguts d'un sistema de valors, d’un tallafocs, contra la
cobdícia, el consum i el guany apressat de diners i de béns, que els hauria
permès de dir NO! D'altra banda, crec que si hem après la lliçó, convindrà que
anéssim pensant a capgirar la situació actual, mitjançant una tenaç acció
pedagògica, que ens ha de dur a un control de l'activitat de l'entramat
financer i polític, de manera que puguem construir una societat socialment més
justa, políticament més democràtica, i èticament més madura. I tot això a
nivell global i amb l’ajuda de Déu.