En els anys -encara relativament pocs- que m’hi dedico, he tingut
l’oportunitat de descobrir que un dels reptes que l’ecumenisme ha de superar és
el seu desconeixement popular. Una de les causes de tal problema es troba,
justament, en el mot “ecumenisme”, difícil de pronunciar, difícil d’entendre.
Però és el tecnicisme que en teologia es fa servir per a referir-se de manera inequívoca al corrent o tendència que lluita pel retrobament i reunificació, mitjançant el diàleg i la comprensió, de les diferents confessions cristianes que per circumstàncies històriques s’han anat separant, bo i mantenint, al meu entendre, la riquesa de matisos actual. Com se sol dir, es busca la unitat sense malmetre la diversitat.
Per a sorpresa meva, he trobat no poques persones -fins i tot en establiments eclesiàstics d’un i altre signe- que tenen dificultats per a pronunciar la paraula “ecumenisme” i tendeixen a dir “economisme”, vocable que per cert no existeix, tot confonent “ecumènic” amb “econòmic”, la qual cosa no deixa de ser una errada natural en un món com el que vivim tan deformat pel poder de l’economia i tan poc donat a l’ecumenisme, o, més en general, al diàleg i a la voluntat de recórrer un camí compartir amb l’altre.
Però és el tecnicisme que en teologia es fa servir per a referir-se de manera inequívoca al corrent o tendència que lluita pel retrobament i reunificació, mitjançant el diàleg i la comprensió, de les diferents confessions cristianes que per circumstàncies històriques s’han anat separant, bo i mantenint, al meu entendre, la riquesa de matisos actual. Com se sol dir, es busca la unitat sense malmetre la diversitat.
Per a sorpresa meva, he trobat no poques persones -fins i tot en establiments eclesiàstics d’un i altre signe- que tenen dificultats per a pronunciar la paraula “ecumenisme” i tendeixen a dir “economisme”, vocable que per cert no existeix, tot confonent “ecumènic” amb “econòmic”, la qual cosa no deixa de ser una errada natural en un món com el que vivim tan deformat pel poder de l’economia i tan poc donat a l’ecumenisme, o, més en general, al diàleg i a la voluntat de recórrer un camí compartir amb l’altre.
Així, doncs, he acabat per assumir que el que convé és fer una tasca
pedagògica constant per explicar a tothom de manera entenedora que “ecumenisme”
ve de la paraula grega oikoumene,
la qual expressa d’alguna manera el
concepte d’unitat, i mirar, fins on sigui possible, de superar, amb l’ajuda de
Déu, aquest primer repte que el nom planteja a la cosa.
I, finalment, voldria explicar breument als més joves la imatge que
il·lustra aquest text. Es tracta d’una de les trobades entre el patriarca
ortodox Atenàgores I de Constantinoble i
del papa Pau VI, reunions que van portar com a conseqüència, en una etapa
històrica per a l’ecumenisme, fruit de l’obertura del Concili Ecumènic Vaticà
II, l’anul·lació els decrets d’excomunió mútua dictats durant el gran cisma de
1054 entre els cristians d’Orient i d’Occident.
