Amb motiu de la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional el dia 7 de febrer de2015
"Bon dia a tothom. Bon dia, Sr. Alcalde.
Em dic Antoni Ibáñez i, com molts sabeu, sóc membre de l’Església de Crist
de Sabadell (anglicana), tot i que en aquest acte m’honora participar
exclusivament com a delegat del Moviment Ecumènic de Sabadell, entitat vinculada al Centre Ecumènic de
Catalunya. El que diré, no he pogut consensuar-ho, per raons d’urgència, amb la
resta del membres del grup, i
representa tant sols l’opinió de qui us parla.
Bronislaw Malinowski, l’eminent antropòleg nascut a Cracòvia, va
escriure a començaments del segle XX, i segons ens explica Carles Salazar en el
seu llibre Antropologia de les creences, que “la religió existia per
ajudar les persones a afrontar les tragèdies de la vida humana”, i en
especial per “donar una resposta o sentit a la tragèdia més elemental i
universal que existeix: la tragèdia de la mort “. Es pot estar molt d’acord amb les idees de Malinowski: la
vivència religiosa ens proporciona pau interior davant l’angoixa dels grans
interrogants de la vida. Pau interior i, per tant, harmonia.
D’altra banda, i com afirma Raimon Ribera en el seu assaig El
diàleg interreligiós, “la religió pot estar lligada a una experiència de
connexió intima amb el cosmos (...) d’una manera especial en la natura, la
cultura (especialment en l’art), la trobada comunitària, l’experiència dels
valors i, sobre tot, en la relació interpersonal profunda, en l’amistat i
l’amor, la compassió i la solidaritat, en el rostre de l’altre.”
Però sovint la història ens mostra realitats ben diferents. Quan la religió
escapa del seu refugi dins la intimitat de les persones o de les congregacions,
i es transforma en institució, en jerarquia, en excusa per embolcallar tota
mena de conflictes i en instrument o bandera per a guerrejar, es veu associada
a esdeveniments tan penosos com, per exemple, els diversos setges que Quarta
Croada va sotmetre Constantinoble al segle XIII (ratificant dramàticament el
Gran cisma d’Orient entre catòlics i ortodoxos), o les Guerres de Religió
(segles XVI i XVII) pel repartiment d’Europa entre les grans potències i alhora
la lluita entre camperols, terratinents i burgesos, amb el rerefons de la
Reforma Protestant.
Per no ferir ningú, no aportaré exemples de conflictes beneïts amb el nom
de “Cruzada” per determinades autoritats religioses del nostre país durant la
primera meitat del segle XX.
Davant d’aquest trist panorama, que continua,
i que cal témer que continuarà, quin ha de ser el paper dels governs o,
almenys, el paper dels governs més propers a nosaltres? Sembla raonable demanar als governants que
mirin de treure les confessions religioses de l’epicentre del conflicte social
perquè la religió torni a l’esfera
de la privacitat, del culte particular i de l’harmonia espiritual dels
individus. Perquè és funció pròpia del govern democràtic vetllar per la
pau, per la justícia social i per la llibertat, i, en resum, per l’harmonia
social. En canvi, com hem vist, la funció primordial de la religió consistiria
més aviat a proporcionar pau interior als éssers humans.
En aquest sentit, i per acabar, crec sincerament que hem de felicitar
l’Ajuntament de Sabadell per la tasca –poc freqüent- realitzada en els darrers
anys pel que fa al diàleg i a la convivència entre les diverses religions i
creences presents a la nostra ciutat.
Moltes gràcies."
 |
| Imatge de la pàgina web de la publicació digital isabadell.cat. Té la paraula, la Sra. Maria Teresa Relat, presidenta del Grup de Diàleg Interreligiós de Sabadell |
 |
| Fotografia obtinguda de la pàgina web de l'Ajuntament de Sabadell |
