GENERACIÓ Z. PERDUDA PER AL CRISTIANISME?

El Moviment Ecumènic de Sabadell va debatre durant les seves reunions de setembre i octubre passats sobre l'allunyament dels joves -els anomenats centennials- d'algunes esglésies cristianes, o bé del cristianisme i de la religió en general. Segons una frase afortunada que algú va dir "en alguns temples, des de la porta, només es veu cabell blanc, i poc".

En efecte, centennials o Generació Z" (o  és el nom que s’aplica al conjunt de joves nascuts, aproximadament, entre els anys 1995 i 2010, i constitueixen el primer grup de natius digitals, en haver crescut entre ginys electrònics, internet i les xarxes socials. Aquest fet determina gran part del seu comportament. Estan habituats a fer diverses tasques al mateix temps i a processar fins a cinc dispositius alhora. També són bastant autodidactes i d'alguna forma autosuficients. A causa de la inseguretat laboral i la crisi econòmica es veuen obligats a inscriure's com a empresaris ("emprenedors") autònoms i a treballar majoritàriament des de l'ordinador de casa.

Amb una sexualitat oberta i sense tabús, mostren, en canvi, un remarcable activisme social (allunyat, però, de les institucions), especialment en causes com  la defensa del medi ambient o el feminisme. Es el cas, ara mateix, de la molt coneguda activista sueca GretaThunberg, de 16 anys.

Billie Eilish a Barcelona. Foto: Christian Bertrand, per a binatural.es

Ara bé, el més rellevant des d’un punt de vista cristià és que posseeixen el seu propi llenguatge, són espirituals però no religiosos en el sentit convencional (els seus pares ja no ho eren, de religiosos), i tenen els seus propis ídols, com es va poder veure en el vídeo de l’actuació de Billie Eillish en acció al Palau Sant Jordi de Barcelona (la “deessa”) que es va projectar en la primera de les reunions abans esmentades, juntament amb un altre vídeo on es posaven de manifest les opinions de la multitud de joves que hi feien cua per entrar.

La desafecció del jovent en relació amb la pràctica religiosa és especialment remarcable a Catalunya i a Europa occidental. Això no obstant, el joves continuen posseint, juntament amb models de relació i participació en què tot és qüestionat, inquietuds sobre assumptes com la pau, l’ecologia, igualtat de gènere, etc. La seva espiritualitat (davant la música, la contemplació de la natura, etc.) no és gens formal: resulta incompatible amb el llenguatge litúrgic de les esglésies tradicionals, que els és indesxifrable. En aquest sentit es pot dir que aquestes esglésies no han connectat amb l’idioma dels joves, i han badat o no han sabut reaccionar a temps, com, en canvi, sí han fet algunes de les noves denominacions cristianes, particularment en l’àmbit pentecostal.

Què ens portarà el futur? Es desconeix. A més a més de demanar perdó i deixar per sempre més les riqueses i les complicitats amb els poderosos, caldrà que les principals organitzacions eclesials facin un un esforç ingent per posar-se al dia i adaptar-se a les noves generacions tot mantenint la vigència el missatge d'amor de l’Evangeli. O això, o nosaltres, els pensionistes i jubilats serem els últims de Filipines. Caldrà pregar molt i esperar una nova revifalla que, ara per ara, hem de posar en mans de Déu misericordiós.