El Moviment Ecumènic de Sabadell va debatre durant les seves reunions de setembre i octubre passats sobre l'allunyament dels joves -els anomenats centennials- d'algunes esglésies cristianes, o bé del cristianisme i de la religió en general. Segons una frase afortunada que algú va dir "en alguns temples, des de la porta, només es veu cabell blanc, i poc".
En efecte, centennials o Generació Z" (o és el nom que
s’aplica al conjunt de joves nascuts, aproximadament, entre els anys 1995
i 2010, i constitueixen el primer grup de natius digitals, en haver crescut
entre ginys electrònics, internet i les xarxes socials. Aquest fet
determina gran part del seu comportament. Estan habituats a fer diverses tasques al mateix temps i a
processar fins a cinc dispositius alhora. També són bastant autodidactes i d'alguna forma autosuficients. A causa de la inseguretat laboral i la crisi econòmica es
veuen obligats a inscriure's com a empresaris ("emprenedors") autònoms i a treballar
majoritàriament des de l'ordinador de casa.
Amb una sexualitat oberta i sense tabús, mostren, en
canvi, un remarcable activisme social (allunyat, però, de les institucions),
especialment en causes com la defensa
del medi ambient o el feminisme. Es el cas, ara mateix, de la molt coneguda activista sueca GretaThunberg, de 16 anys.
Billie Eilish a Barcelona. Foto: Christian Bertrand, per a binatural.es |
La desafecció del jovent en relació amb la pràctica religiosa és especialment remarcable a Catalunya i a Europa occidental. Això no obstant, el joves continuen posseint, juntament
amb models de relació i participació en què tot és qüestionat, inquietuds sobre
assumptes com la pau, l’ecologia, igualtat de gènere, etc. La seva espiritualitat
(davant la música, la contemplació de la natura, etc.) no és gens formal:
resulta incompatible amb el llenguatge litúrgic de les esglésies tradicionals,
que els és indesxifrable. En aquest sentit es pot dir que aquestes
esglésies no han connectat amb l’idioma dels joves, i han badat o no han
sabut reaccionar a temps, com, en canvi, sí han fet algunes de les noves
denominacions cristianes, particularment en l’àmbit pentecostal.
Què ens portarà el futur? Es desconeix. A més a més de demanar perdó i deixar per sempre més les riqueses i les complicitats amb els poderosos, caldrà que les principals organitzacions eclesials facin un un esforç ingent per posar-se al dia i
adaptar-se a les noves generacions tot mantenint la vigència el missatge d'amor de
l’Evangeli. O això, o nosaltres, els pensionistes i jubilats serem els últims de Filipines. Caldrà pregar molt i esperar una nova revifalla que, ara per ara,
hem de posar en mans de Déu misericordiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada