La consulta es guanyarà a les grans ciutats i al cinturó industrial (industrial?) de Barcelona o es perdrà.
Ho dic perquè sóc de Sabadell de sempre i, tant en raó de l'origen dels meus ascendents com pel fet de ser membre del Grup de Diàleg Interreligiós de la capital del Vallès, crec que en conec prou bé les barriades sorgides de la duríssima immigració dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i fins i tot la molt més recent immigració llatinoamericana i magribina, que també s'expressa en castellà.
Els primers, majoritaris en els districtes perifèrics, ja de segona i tercera generació, són de "La Roja", se senten majoritàriament espanyols, i gairebé tots continuent fent servir el castellà "quillo". Representen un bon terreny de sembra per a C's i el PP. Per tant, si volem que entenguin el procés constituent i la necessitat de l'estat propi per a Catalunya, cal que els partits i grups que donen suport al dret a la consulta, treballin encara més aquell terreny. I per això, es necessari insistir molt en temes com l'espoli i les balances fiscals, les millores socials que implicaria la independència; treure la por a una repressió de la llegua i de la cultura pròpies de la immigració (als quals tothom té dret), i, sobre tot, fer els mítings a l'estil eficaç de certs predicadors evangèlics: predominantment en castellà, però sense deixar d'inserir en el discurs algunes paraules en català. Perquè predicar a convençuts és molt fàcil. Si no, llegiu les casrtes de l'apòstol Sant Pau.
En resum, el procés cap a l'estat propi es guanyarà principalment a les barriades de les grans ciutats, amb molt d'esforç de persuassió, amb molta tenacitat i amb molt d'amor, o em temo que no es guanyarà i el país quedarà dividit en dos blocs antagònics.
