Durant
l’agost, temps de lectures, vaig deturar-me en un article de Conxita Tarruell
que, sota el títol El papa Francesc i la dona, havia sortit la
revista Joventut Cultura Cristiana de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, el
passat mes d'abril. És un escrit sobre la problemàtica de la dona en l’Església
valent, encertat, i que va al moll de l'os del tema amb un llenguatge planer i
assequible a tothom. Especialment
afortunada en resulta la conclusió, on l’autora equipara opressió femenina,
marginació humana i atemptats contra "la salut ecològica de la
Terra".
La reverenda Libby Lane, bisbessa de l'Església d'Anglaterra des del gener 2015 (Foto: AFP)
En aquest
sentit, podria afirmar-se que les seves paraules semblen profètiques perquè en
la carta encíclica del papa Francesc, Lloat sigueu, publicada per
l’Editorial Claret abans de l’estiu, aquell afirma que “No hi ha dues crisis
separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa
crisi sòcio-ambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una
aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als
exclosos i simultàniament per a protegir la natura." (p. 108).
Aquesta és la que en diríem una de les idees força del llibre. La misèria social i la destrucció del nostre hàbitat van agafats de la mà, entre altres motius, perquè els causants en son els mateixos: les grans multinacionals que exploten els recursos naturals d’un món globalitzat. La solució passaria per un canvi d’estil de vida, de “conversió ecològica”, que ens permetés tornar a l'harmonia que Déu va posar en la Creació. Dit en termes cristians, l’equilibri tornarà quan els valors de l'Evangeli predominin sobre els del consumisme (p. 161 i següents).
Però, en
aquesta encíclica, tan oportuna avui, trobem a faltar una referència al fet que
entre les injustícies bàsiques del nostre món una de les més punyents és la
secular discriminació entre homes i dones. Potser Francesc troba grans
dificultats per canviar les coses en una comunitat on els homes manen. Però la
realitat és que com a pontífex té la facultat per disposar ex cathedra la iniciació d'un procés que en un termini raonable,
però breu, porti les dones a ser diaques, preveres i bisbesses, en igualtat de
drets i obligacions amb els seus germans clergues. Ja no és el temps de
conformar-se amb expressions del tipus “cal treballar més fins a elaborar una teologia profunda de la
dona”, amb què Berdoglio, entre altres consideracions, va al·ludir el tema en una
entrevista publicada per la revista La Civiltà
Cattolica el 19 d’agost del 2013.
Com a
anglicà, sé que el procés històricament no ha estat fàcil. Dins la Comunió
Anglicana hi va haver fortes tensions i trencaments per aquesta causa. Però
gràcies a l'acció de l'Esperit Sant i a la prudència de la majoria, avui és un
problema gairebé superat. Tenim moltes dones ordenades fins al punt que la
bisbessa presidenta d’una església tan influent com l’Episcopal dels Estats
Units (anglicana) és una dona. A Sabadell, encara recordem la reverenda Susan
Woodcock, de l’Església Episcopal del carrer del Sol.
En fi, no es
tracta que les dones catòliques es passin en massa a cap altra denominació
cristiana. Però sí que Roma posi fil a l'agulla, per tal que en un futur proper
-sense tants requisits teològics i amb més sentit comú- les dones, si així ho
volen, puguin equiparar-se als homes en tots els ministeris ordenats i no
ordenats, en benefici, també, de la pròpia l'Església... i de la humanitat.