L'orgull del fariseu
En la Paràbola del fariseu i el cobrador d’impostos Jesús
va contraposar l'orgull i la vanitat del fariseu amb el penediment i la
humilitat del cobrador d'impostos (publicà). “El fariseu, dret, pregava així en
el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes,
lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno
dos dies a la setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo.’ Però
el cobrador d'impostos es va quedar a certa distància, i ni tan sols s'atrevia
a aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: ‘¡Oh Déu,
tingues compassió de mi, que sóc pecador!.’
Jo us dic –afirma Jesús- que aquest cobrador d'impostos va baixar
perdonat a casa seva, i no el fariseu. Perquè qui a si mateix s'enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà
enaltit.” (Evangeli de Lluc 18,9-14).
Doncs bé, una de les
característiques dels fariseus, és que formaven una secta religiosa d’apartats
(“apartat” és el que significa la paraula “fariseu” en hebreu), de classe alta,
que es consideraven, no només guardians de la llei de Moisès, sinó que eren
estrictes vigilants del compliment de les de sis-centes tretze regles i
preceptes que ells mateixos havien instituït i que regien amb severitat tots
els aspectes de la vida del poble fins al punt que prohibien ajudar un accidentat en dissabte durant el dia dedicat al Senyor i al descans, o
ingerir al mateix temps carn i productes lactis fins i tot als que passaven fam.
Alguns d’ells eren persones hipòcrites, que pregonaven el que no feien. Sobre ells,
Jesús havia dit a la gent i als seus deixebles: “obeïu-los i feu tot el que us
diguin; però no seguiu el seu exemple, perquè diuen una cosa i en fan una
altra. (Evangeli de Mateu 23,3).
Aquesta paràbola mostra,
per tant, la importància de la humilitat i del penediment en contrast amb la
supèrbia i l’arrogància. Constitueix també una dura crítica a la hipocresia de
determinats fariseus, als quals Jesús qualificarà com a “sepulcres
blanquejats”, nets per fora però corromputs per dintre (Ev. de Mateu 23,27-28).
Per això van acabar perseguint Jesús, qui els havia posat en evidència.
El pedediment del publicà
La paràbola se centra, en
segon lloc, en el cobrador d'impostos, o publicà. Els publicans eren jueus que tenien arrendat
el dret a cobrar impostos per a l'Imperi Romà, que en aquells dies era
dominador i explotador de Palestina. A més a més, el publicans furtaven, eren
corruptes, perquè no només recaptaven l'impost sinó que exigien al pagador un suplement
per a la seva pròpia butxaca i per als seus negocis particulars. Però el cobrador
d'impostos de la paràbola, que no s'atrevia a aixecar els ulls al cel, demanava
compassió a Déu pels seus pecats mentre es copejava el pit. “¡Oh Déu, tingues
compassió de mi, que sóc pecador!”. ¿Qui en va sortir absolt, el fariseu o el publicà?
Jesús mateix ens en dóna la resposta. Recordem el verset 14 que conté la lliçó
de la paràbola: “Jo us dic que aquest
cobrador d'impostos va baixar perdonat a casa seva, i no el fariseu. Perquè qui
a si mateix s'enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.”
L'apòstol Pau, en enumerar els deures de la vida cristiana insisteix
en la mateixa idea, tot dient: “No
sigueu orgullosos i poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis.”
(Carta als Romans 12,16). I al llarg de la Bíblia, particularment en el llibre
dels Proverbis, es contraposa la humilitat amb l’orgull en diversos versicles
semblants a aquest: “L’arrogància de l’home acabarà humiliant-lo, l’esperit
humil aconseguirà honors” (29,23). En l'Evangeli de Mateu: “Aquell qui es farà
petit com aquest infant, serà el més important en el Regne del cel” (18,4). En
la carta de Jaume l'autor exhorta així els pecadors: “Humilieu-vos davant el
Senyor i Ell us enaltirà” (4,10).
Practicar la humilitat
Avui més que mai, ens hem de comportar amb humilitat davant dels
altres i davant de Déu, perquè, si som conscients de les nostres errades, i ens
en penedim, aconseguirem el perdó i la pau espiritual.
En un món com el que ens ha
tocat viure, cal portar una vida fonamentada en la humilitat i en la confiança
en el Senyor. Aquest serà sempre un molt bon exemple que els cristians podran oferir als
altres, la major font de pau per a tots, i el millor instrument per fer descobrir
als altius el missatge d’amor i justícia
de l'Evangeli.
Nota.- Aquest escrit és un resum del sermó pronunciat per l’autor del blog en l’Església de
Crist de Sabadell (Anglicana) del diumenge 21 d’agost de 2016.
La imatge pertany al blog logosortodoxo.
La imatge pertany al blog logosortodoxo.
