L'ECUMENISME I EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS, EN PUNT MORT? (i 2)

Com a observador del fenomen interreligiós, puc dir que a les nostres ciutats hi ha comunitats religioses que assisteixen als diversos espais de participació, i d’altres que fan de l’aïllament la seva forma de supervivència.

En aquest sentit us demano que em permeteu una anècdota: conec un mossèn que admet de bon grat l’ecumenisme (és a dir, a parlar amb cristians d’altres confessions), però en canvi es nega en rodó a assistir a trobades interreligioses amb “pagans” (és a dir, musulmans, jueus, etc.). Igual passa amb certs pastors evangèlics, que fugen en sentir la paraula ecumenisme perquè la identifiquen amb l’antiga aspiració catòlica-romana de reunir tots els cristians sota l’autoritat del papa. Així, el fonamentalisme és una taca que esquitxa totes les religions, i, per extensió, la convivència social.

A la dreta, Marta Matarín (Associacio Brahma Kumaris), durant la XVII Trobada Interreligiosa de Sabadell 2016.  Al Casal Pere Quart de Sabadell.

  

Afortunadament, dins de l’espai geogràfic que m’és més proper, la comarca del Vallès Occidental, amb gairebé un milió d’habitants i, per posar un exemple, amb un percentatge de població musulmana estimada superior al 10 per cent, singularment a la ciutat Terrassa -ara per ara la més poblada- ni regeix ja una sola confessió, ni, de moment, hi ha guerra de religions. I això passa gràcies, en gran part, a l’actuació de les administracions públiques democràtiques en la gestió de la convivència, i al seny de la mateixa població, de manera que es pot afirmar que gaudim d’un equilibri acceptable, sense episodis de violència sectària, tot i que aquest equilibri és més aviat passiu: podríem dir que es troba en punt mort.

Cal, doncs, continuar lluitant –malgrat els atemptats terroristes que ens van colpejar dolorosament- perquè de l’equilibri passiu fem un salt qualitatiu a l’autèntica convivència activa, basada en una interacció regular, en la consideració, i en el respecte i l’empatia cap a l’altre. I aquest repte ens afecta a tots: ciutadans, autoritats civils, religioses i militars, centres educatius, i, especialment, als mitjans de comunicació tradicionals o digitals en tant que, com “L’Acadèmia”, són agents molt importants -cadascú en el seu nivell- en el procés de formació de l’opinió pública. 

L'ECUMENISME I EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS, EN PUNT MORT? (1)

El proper dia 17, divendres, l’Acadèmia Catòlica de Sabadell acollirà, a partir de dos quarts de 6 de la tarda, la XVIII Pregària Interreligiosa, que organitza l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS), entitat continuadora de l’antic Grup de Diàleg Interreligiós, el qual, l’any 2000, va donar inici a la celebració anual d’aquest acte tan entranyable. I per aquest motiu em plau de publicar certes reflexions sobre ecumenisme i sobre diàleg interreligiós.

Durant els anys que fa que m’hi dedico, he pogut descobrir que, fora de les elits especialitzades, tant l’ecumenisme com el diàleg interreligiós han de vèncer el desconeixement popular, cosa que, d’altra banda, és normal en un país on bona part de la població ha girat l’esquena a les religions o es troba fortament angoixada en la lluita per garantir-se moltes de les necessitats bàsiques i, per tant, més prioritàries que l’ecumenisme i altres disquisicions pròpies de clergues o d’erudits que semblen viure en un altre món.

En el cas de l’ecumenisme, una de les causes del desconeixement la trobem, justament, en el mot “ecumenisme”, difícil de pronunciar i d’entendre. Però és que “ecumenisme” és el tecnicisme que els teòlegs fan servir per a referir-se de manera inequívoca al corrent que lluita pel retrobament i reunificació, mitjançant el diàleg i la comprensió, de les diferents confessions cristianes, que per raons històriques s’han anat separant, bo i mantenint, en la meva opinió, la pluralitat actual de matisos,

però una mateixa fe: Crist és Déu.

Moviment Ecumènic de Sabadell: Pregària per la Unitat dels Cristians 2016 a la capella del col·legi de les Escolàpies.

Per a sorpresa meva, he trobat persones -fins i tot en establiments eclesiàstics d’un i altre signe- que tenen dificultats per a pronunciar la paraula “ecumenisme” i tendeixen a dir “economisme”, tot confonent “ecumènic” amb “econòmic”. Així doncs, he acabat per assumir que el que més convé és treballar en una tasca pedagògica constant per explicar a tothom que “ecumenisme” ve de la paraula grega oikoumene, la qual avui expressa el concepte d’unitat consensuada, i mirar, fins on sigui possible, de superar aquest repte que el nom planteja a la cosa. O bé haurem de prescindir d’aquest terme i substituir-lo per una locució com “diàleg entre cristians”. De fet, el Moviment Ecumènic de Sabadell es podria dir “Moviment per al diàleg entre cristians de Sabadell”, o quelcom de semblant.

Quant al diàleg interreligiós, que com el seu nom indica és més aviat un espai que s’obre a la comunicació entre diversos sistemes religiosos i espirituals (budistes, cristians, jueus, musulmans, etc.) per tal de conèixer els seus principis i ensenyaments, sovint es presenta en forma de trobades i conferències, però, en canvi, hi ha molts pocs espais construïts i dissenyats específicament per a la pregària interreligiosa, tema del qual convindrà parlar un altre dia.

(Continuarà...)