El passat dia 3 d’octubre el Rebost Solidari
va rebre de mans de l’alcalde de Sabadell un important premi com a
reconeixement per la seva valuosa activitat social, decisiva en moments de
depressió com els que la nostra ciutat viu. El Rebost compta amb la
col·laboració molt activa de 26 entitats, religioses i laiques, que, amb més de
250 voluntaris, es dediquen principalment a la distribució d’aliments a
famílies necessitades de Sabadell, però també reben donatius i participen en
les ja conegudes campanyes a l’entrada dels supermercats. Així mateix, amb el suport considerable de l’Ajuntament. El magatzem del Rebost es nodreix sobre tot de
les aportacions provinents de programes d’ajut alimentari de la Unió Europea, de
la Fundació Banc dels Aliments, i en menor mesura, però creixent, dels donatius
i campanyes abans esmentades.
 |
| Rambla de Sabadell. Diumenge a l'hora del vermut. |
Segons fonts del propi Rebost, l’any 2010 se’n van
beneficiar 750 famílies; el 2011, 1.695; el 2012, prop de 2.100, i la previsió
per a tot l’any 2013 és d’unes 3.000 famílies registrades als serveis socials
municipals. La distribució, com s’ha dit, es fa a les entitats que col·laboren
amb el Rebost: parròquies, oenagés, associacions ciutadanes i d’altres. Si,
tirant pel cap baix, calculem unes quatre persones de mitjana per família,
resulta que avui en dia a Sabadell unes 12.000 persones s’han de refiar per
completar totalment o parcialment la seva alimentació del Rebost Solidari. I
què passa amb els pobres no registrats als serveis socials i que en teoria no
tenen accés al manà del Rebost? Aquests viuen en una mena de fosc llimbs vedat
a la mirada del comú dels mortals. I amb els 200 casos detectats de menors amb
insuficiències alimentàries quan, fora del sistema de protecció i suport que es
presta des de les escoles, es troben a casa seva?.
Més enllà de discursos utòpics o triomfalistes per
part dels qui ostenten el poder econòmic o polític a Catalunya i a Espanya, la
crua realitat és que a la meva ciutat, a Sabadell, actualment un 6% de la població
passa gana en major o menor mesura, fet que probablement no es donava des de
l’època en què hi havia gent vivint a les coves prop del riu, quan el qui firma
aquest article encara anava al parvulari. Els miserables d’abans i els
desheretats d’avui constitueixen una legió de veritables màrtirs dels quals la
història no parla. Potser caldrà fer-ne una beatificació laica amb l’erecció
d’un monument al centre del jardí esplendorós que algun dia tornarà a donar
llustre a la nova Plaça Major: “Sabadell als herois de totes les crisis”.
