Jesús ressuscitat |
D’altra
banda, la Setmana Santa té com a precedent més immediat la celebració de la
Pasqua jueva o Pésaj, la qual commemora l’alliberament dels hebreus de l’esclavitud a
Egipte, tal com es narra al llibre de l’Èxode, i l’inici d’un nou periple en la
història del poble escollit.
Historiadors,
arqueòlegs i antropòlegs han demostrat que el pobles que habitaven l’Orient
Mitjà, inclòs Egipte fins avui dia, alguns dels quals van ser conquerits pels
israelites, també celebraven festes al voltant de l’equinocci de primavera,
perquè aquesta estació es relacionava amb idees de rejoveniment, de renovació,
de resurrecció i de renaixement.
Més cap
a Orient, els seguidors de la Fe Bahá’í i de les tracicions perses celebren als voltants del 21 de març la
festa del Naw-Rúz, que és el començament de l’any, amb la idea simbòlica de la
renovació espiritual del temps, com la primavera i la nova vida que aquesta
porta. Així ho farà la també la comunitat bahá-hí de Sabadell.
Parament per a una celebració del Naw-Rúz |
Veiem,
doncs, que la festivitat cristiana de la Resurrecció, que és de celebració de la
vida, no es troba gaire llunyana, en els seus orígens i simbolisme de les festivitats
més antigues de moltes religions i tradicions culturals vigents en el món
sencer.
L’important
és que coneixent aquests lligams espirituals –basats en l’equinocci de
primavera i les celebracions consegüents- puguem trobar-nos amb els altres en
el diàleg i en l’estimació, en la comprensió i en la convivència, sense que
ningú hagi de renunciar a la seva identitat confessional. Aquest és precisament
l’objectiu del diàleg interreligiós, i, allà on sigui possible, de la pregària
interreligiosa.