PASQUA DE RESURRECCIÓ: LA VIDA TORNA

Jesús ressuscitat

La Setmana Santa, també coneguda com Pasqua Florida o Pasqua de Resurrecció, és el període més rellevant de l’any litúrgic cristià, ja que s’hi  commemora la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús essent precisament el Diumenge de Resurrecció la celebració més important del cristianisme perquè és el dia en què el Crist renascut va demostrar que havia vençut la mort.

D’altra banda, la Setmana Santa té com a precedent més immediat la celebració de la Pasqua jueva o Pésaj, la qual commemora l’alliberament dels hebreus de l’esclavitud a Egipte, tal com es narra al llibre de l’Èxode, i l’inici d’un nou periple en la història del poble escollit.

Historiadors, arqueòlegs i antropòlegs han demostrat que el pobles que habitaven l’Orient Mitjà, inclòs Egipte fins avui dia, alguns dels quals van ser conquerits pels israelites, també celebraven festes al voltant de l’equinocci de primavera, perquè aquesta estació es relacionava amb idees de rejoveniment, de renovació, de resurrecció i de renaixement.

Més cap a Orient, els seguidors de la Fe Bahá’í i de les tracicions perses celebren als voltants del 21 de març la festa del Naw-Rúz, que és el començament de l’any, amb la idea simbòlica de la renovació espiritual del temps, com la primavera i la nova vida que aquesta porta. Així ho farà la també la comunitat bahá-hí de Sabadell.

Parament per a una celebració del Naw-Rúz

Al Japó, i com a herència de la tradició sintoista i budista del país, quan arriba la primavera es celebra la festa del Hanami, que literalment vol dir “la contemplació de la flor dels cirerers”, la qual simbolitza no únicament el final de l’estació freda, sinó el començament d’una nova època de l’any més fructífera i més bella que l’anterior. Tant o més conegut que el Hanami ho és el Holi, que a l’Índia i al Nepal és la més popular festa hinduista de la primavera.

Veiem, doncs, que la festivitat cristiana de la Resurrecció, que és de celebració de la vida, no es troba gaire llunyana, en els seus orígens i simbolisme de les festivitats més antigues de moltes religions i tradicions culturals vigents en el món sencer.

L’important és que coneixent aquests lligams espirituals –basats en l’equinocci de primavera i les celebracions consegüents- puguem trobar-nos amb els altres en el diàleg i en l’estimació, en la comprensió i en la convivència, sense que ningú hagi de renunciar a la seva identitat confessional. Aquest és precisament l’objectiu del diàleg interreligiós, i, allà on sigui possible, de la pregària interreligiosa.