SÍNDROME DE DIÒGENES. VOLS DIR?

Diògenes de Sinop era un filòsof grec que va viure durant el segle IV aC, el segle d’Alexandre el Magne. Ho feia retirat, sol, amb austeritat extrema, però no es té constància que, com acostumen a fer els malalts del trastorn batejat amb el seu nom, acaparés tota mena d’andròmines. El cas és que, resulti o no escaient, a la malaltia li ha quedat aquest nom: Síndrome de Diògenes.

Fotografia: El Punt Avui

Tornant al present, el dia 9 de gener un incendi va destruir l’edifici conegut com "La Trobada", una antiga residència d’avis a Sant Andreu de Llavaneres, on dormien dos homes, diuen que antics treballadors del centre, d’edat avançada, molt pobres. El lloc era ple de rampoines que aquells hi havien anant acumulant. Els Bombers de la Generalitat van traslladar un dels homes, ferit, a l’hospital de Mataró. Però per localitzar el cos de l’altre, totalment carbonitzat, va caldre l’ajuda de gossos entrenats.


No consta que, sota la tutela dels serveis de benestar social, aquests dos desemparats seguissin tractament psiquiàtric o cap teràpia de readaptació cívica.  Però no és tracta, ni de bon tros, l'únic cas. Al respecte, es pot consultar la denúncia de la Síndica Municipal de Greuges de Barcelona, feta a Nació Digital l'any 2016. D'altra banda, els ajuntaments tenen al seu abast recursos legals suficients per actuar en aquests casos. Si cal, amb la vara damunt la taula.

Tanmateix, d'acord amb una informació de La Vanguardia.com, l’alcalde de la vila, hauria confirmat que els accidentats patien la Síndrome de Diògenes  i que acumulaven molts mobles i trastos. A més a més, el batlle hauria dit -segons el diari ARA.cat- que l’edifici sinistrat “És una propietat privada i no podíem fer el que volguéssim sense permís del jutge”.

I això per quina raó? Perquè l’immoble afectat era una propietat privada. Heus ací el perquè de tot plegat: la propietat privada, que és sagrada, és a dir "intocable", ha estat la causa llunyana de la mort dels dos homes, com ho és de la contaminació del medi ambient, de la fam i de les malalties cròniques, i també de la maledicció de la guerra per la possessió de les matèries primes, entre altres.

Cal, doncs, exigir als administradors públics -jutges inclosos- que s’afanyin a controlar l’ús i l’estat de les propietats privades, encara que només sigui en l'àmbit modest de les viles i pobles de Catalunya, en comptes de distreure’s amb altres batalles apocalíptiques. I si no ho fan,  se'ls ha de denunciar i no votar-los mai més,.

Com a cristià, no vull acabar sense recordar una cita del llibre d’Isaïes que Jesús fa seva a l’evangeli de Lluc: “L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per portar el missatge joiós als pobres"  (Lc 4,18).

Dit sia tot amb el major respecte a les autoritats legalment establertes.