PREGÀRIA PER A LA UNITAT DELS CRISTIANS, CELEBRADA A L'ESGLÉSIA ROMÀNICA, DE BARBERÀ DEL VALLÈS EL 19-01-2013.
"UNITAT DINS LA PLURALITAT"
MEDITACIÓ SOBRE LA PRIMERA CARTA ALS CORINTIS (12,12-13) DE L’APÒSTOL SANT PAU
“12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.”
MEDITACIÓ: Corint era una important ciutat portuària del sud de Grècia. Quan Pau hi va fundar una comunitat cristiana en el segon dels seus viatges missioners, la seva població estava formada per gents de molt diverses vinculacions culturals, religioses i socials, com es veu en el text que citat més amunt. L’església de Corint reflectia, doncs, la diversitat social i cultural de la ciutat, el que, transcorregut no gaire temps, va dur a dissensions religioses i conflictes pel poder dins la comunitat. Per aquest motiu Pau els va dirigir una carta exigint unitat, sense renunciar a la varietat, que és justament el lema d’aquesta trobada.
A mi em sembla que en el cristianisme, que és la religió de tots aquells que afirmen que Jesús és Déu, no es contradiu, sinó que es reflecteix aquesta dialèctica entre unitat i pluralitat. En posaré alguns exemples.
La Trinitat. Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant: una sola naturalesa en tres persones diverses. Pluralitat dins la unitat essencial de Déu.
Jesucrist. Al mateix temps perfectament home i perfectament Déu per obra i gràcia de l’Esperit. Pluralitat dins la unitat.
La Bíblia. El nostre llibre sagrat. Compendi de multitud de mites, llegendes, sensibilitats i cultures, especialment la jueva i la grega, amb l’Antic i el Nou Testament, donant forma a la paraula de Déu, a la veritat revelada. Novament, pluralitat que ens remet a la unitat.
L’Església Universal. Cos místic de Crist, sota la tutela i la inspiració de l’Esperit Sant, formada per diverses tendències, des d'ortodoxos fins a luterans, des de catòlics fins a anglicans. Una vegada més, pluralitat dins la unitat.
Però massa sovint, cada confessió reclama per a si mateixa l’exclusivitat de l’herència de la primera comunitat cristiana. I aquí és on intervé l'ecumenisme: una tasca de diàleg i aproximació entre les diverses denominacions que ens faci adonar-nos que Crist és amb nosaltres a través de l’Esperit Sant. Com va dir Jesús mateix: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat ... el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre”. (Evangeli segons Sant Joan, capítol 14)
Però massa sovint, cada confessió reclama per a si mateixa l’exclusivitat de l’herència de la primera comunitat cristiana. I aquí és on intervé l'ecumenisme: una tasca de diàleg i aproximació entre les diverses denominacions que ens faci adonar-nos que Crist és amb nosaltres a través de l’Esperit Sant. Com va dir Jesús mateix: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat ... el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre”. (Evangeli segons Sant Joan, capítol 14)
La pluralitat de punts de vista enforteix la tradició cristiana, sempre que no derivi en guerres de religió. Però aquesta pluralitat, enriquidora de la unitat de l’Església Universal, depèn de la coincidència de tots nosaltres en el convenciment, com diu Pau en la citació de més amunt, que “tots hem rebut com a beguda un sol Esperit”. Solament des d'aquesta perspectiva podrem complir la nostra missió principal, que no es altra que la difusió arreu del món dels valors de l'Evangeli.
Que Déu ens beneeixi a tots.