Avui, a la meva església, durant el culte dominical, s'ha llegit el següent text del capítol 65 del llibre del profeta Isaïes, a l'Antic Testament:
«Tothom oblidarà els desastres del passat, els meus ulls no els tornaran a veure. 17 Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més. 18 Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna pel que jo crearé: crearé una Jerusalem joiosa, el seu poble desbordarà d'alegria. 19 Jo mateix exultaré per Jerusalem i m'alegraré pel meu poble. No s'hi sentirà mai més cap plor ni cap crit de dolor. 20 Ja no hi haurà nadons que visquin pocs dies, ni adults que no arribin a una llarga vellesa. Morirà jove qui mori a cent anys, i tindran per maleït el qui no hi arribi. 21 Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes
i en menjaran els fruits. 22 No edificaran perquè un altre hi habiti, ni plantaran perquè un altre mengi. El meu poble viurà tant com els arbres que haurà plantat; els meus elegits veuran com envelleix l'obra de les seves mans. 23 No treballaran en va, no infantaran per veure morir els fills. Són un llinatge que jo, el Senyor, beneeixo: viuran plegats amb els seus descendents. 24 Abans que m'invoquin, ja els respondré, i encara pregaran que ja els hauré escoltat."
Isaïes va profetitzar i presenciar els desastres causats a Israel per reis corruptes i indòlatres, que van portar a l'ocupació del territori, la destrucció del temple i el posterior cautiveri dels habitants més qualificats a Babilònia. Però el Déu de l'Antic Testament -justicier i alhora misericordiós- li mana ara al profeta que, malgrat tot, transmeti paraules desperança al seu poble.
Crec que aquesta citació bíblica es pot aplicar punt per punt a la situació del nostre país. I estic convençut que amb fe i esforç Déu ens acompanyará cap a "un cel nou i una terra nova".
*Bíblia Catalana Interconfessional, pàgina 615.
*Bíblia Catalana Interconfessional, pàgina 615.