Fotografia: Carles Ribas per a El País. |
Com els mitjans de comunicació han vingut publicant a dojo, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, resident a Luxemburg, va sentenciar ahir, dijous, 14 d'abril de 2013, que alguns apartats de la llei espanyola sobre hipoteques no són compatibles amb la normativa europea de protecció als consumidors que es va aprovar el 1993 ja fa quasi 20 anys.
El fet resulta especialment greu perquè al llarg d'aquest període de temps, i especialment durant els darrers 5 anys a causa de la cruel espoliació de que ha estat objecte Espanya per part dels sectors més poderosos de l'oligarquia, milers de famílies han estat desnonades, han perdut les seves llars, han sofert una angoixa indescriptible fins al punt que algunes persones han preferit suïcidar-se abans de presenciar com els feien fora de casa seva.
Ningú no podrà negar que, per acció o per omissió, aquesta desgràcia ha estat possible per l'aquiescència de governs de diversos colors polítics i per la seva connivència amb el sistema bancari i part de la judicadura, encarregats d'aplicar la llei espanyola ara declarada injusta.
Però la sentència del Tribunal de Justícia europeu ha vingut a posar els punts sobre les is, i sobre tot ha donat una gran bufetada l'orgull xulesc de l'administració central espanyola. Ara, a Madrid, ja saben com ens sentim els catalans, quan ells, els espanyols, ens esmenen la plana, la major part de vegades per força. Una lliçó a aprendre és, doncs, que la Unió Europea mana sobre una Espanya que ja fa temps que va cedir a Brusel·les gran part de la seva sobirania.
Un altre aspecte que convé remarcar és que, en democràcia la pressió social i l'acció honesta i perseverant de les persones poden canviar l'estat de les coses. En aquest sentit hem de felicitar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el jutge José María Fernández Seijo, la lluita dels quals ha obligat finalment la justícia europea a pronunciar-se en favor de les víctimes de la norma hipotecària espanyola.
Però, qui repararà els danys econòmics i morals soferts per les víctimes dels desnonaments? Qui tornarà la vida als suïcidats i indemnitzarà les seves famílies? No sembla que les tèbies paraules del president del Govern, Mariano Rajoy ("Complirem la sentència. La llei data de molts anys") mostrin una predisposició ferma a reparar l'enorme mal ocasionat.
Per acabar, voldria rescatar una significativa cita del llibre del profeta Isaïes, de l'Antic Testament: "Ai de vosaltres, que compreu cases i més cases, que aconseguiu camps i més camps, fins no deixar lloc per a ningú més, i us instal·leu com si fóssiu els únics habitants del país!...Ai de vosaltres que per diners declareu innocent al culpable i desconeixeu els drets de l'innocent...La ira del Senyor no s'ha calmat; ell segueix amenaçant encara."
El qui vulgui escoltar que escolti i qui vulgui entendre que entengui; mes, tems a venir, una alenada de justícia s'endurà tota la brutícia que taca la humanitat. De moment, conformem-nos amb sentències com la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ja és molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada