Translate

dilluns, 19 de març del 2018

FALSOS ÍDOLS

En un país com el nostre, amb un dels índexs de pràctica religiosa més baixos d’Europa, proliferen els falsos ídols. La gent, però, no ha perdut l’aspiració a elevar-se per damunt de la grisor dels quefers quotidians, de transcendir, i necessita respostes per a les qüestions vitals. Però, atès que les religions establertes -per causes diverses i amb algunes excepcions remarcables-  han deixat de servir per a connectar els éssers humans amb Déu i amb el proïsme, aquests, els éssers humans, han acabat creient en ídols i en vedells d'or.

En aquest sentit, en el sistema politeista imperant, i sense dogmes escrits, el déu gros, és sens dubte, el millor futbolista del món, i l'estadi és la basílica major on s'hi celebra la litúrgia dominical. Fins i tot Sor Lucía Caram ho ha reconegut: "Com es va trobar amb Déu, germana? - Al Camp Nou, mirant com Messi juga al futbol... És broma això! Però veure jugar Messi al Camp Nou, és com trobar-se amb Déu" (Nació Digital, 19 de març 2018).

 Però no solament els grans esportistes són objecte de veneració, també, i molt especialment, el consum de béns materials, que té els seus temples en els grans magatzems, les grans superfícies, o, més humilment, a l'aire lliure en mercats al carrer de les nostres viles i ciutats.


“Això vol dir que som capaços de creure absolutament en qualsevol cosa. Fent servir un llenguatge religiós, som capaços de fabricar ídols, de construir figures equivalents a la divinitat. Per tant, la nostra època es caracteritza més aviat per la credulitat, i no pas per la increença” (Joan Estruch, Entendre les religions, p. 167).

Què poden fer, doncs, les esglésies cristianes per recuperar el seu paper, esmentat en el primer paràgraf d’aquest escrit? A mi em sembla que una resposta molt encertada ens la dona sor Catalina Verdera, filla de la Caritat: “El gran repte de la nostra Església és fer més confiança en l’acció de l’Esperit en el cor de les persones, com feia Jesús de Natzaret, sense por de perdre poder o rellevància social” (entrevista a Catalunya Cristiana, 28 gener 2018).