Déu va encarregar a l’home que fos un administrador prudent de la creació: “El Déu Etern, prengué, doncs, l'home i el va posar al jardí de l'Edèn a fi que el conreés i en tingués cura” (Gènesi 2,15) i, després del diluvi universal, en va fer una aliança en un sentit semblant (Gènesi 9). L’home es convertia així en majordom de tots els éssers vivents, i de la terra, perquè Déu, el Creador, li atorgava aquest poder i aquesta responsabilitat.
Però al diari La Vanguardia del passat 4 de febrer podíem llegir una notícia que va fer plorar els nostres cors: “Entre dos i tres milions d’abelles han mort a causa d’una intoxicació massiva a la localitat de Mazarrón (Múrcia), on han estat afectats 180 ruscos” en una sola finca. Aquests successos són molt comuns, sobre tot en zones on, paral·lelament, existeix una agricultura molt intensiva. Els hortolans, amb l’afany de guanyar cada cop més diners amb productes primerencs, utilitzen irracionalment i de vegades il·legalment plaguicides i altres productes químics, els quals són ingerits per les abelles que moren enverinades. Aleshores, no sols no poden produir la mel, sinó que ja no poden pol·linitzar la vegetació del encontorns, trencant-se així, la cadena tròfica o de la vida.
Aviat farà un any, al
País Valencià van ocórrer fets similars. De fet, cada any, quan es produeix la
floració dels arbres fruiters d’os i dels cítrics, que
són fumigats a dojo, es provoquen enverinaments massius: “Molts apicultors valencians marxen de
la Comunitat amb els seus ruscs quan comença la floració de cítrics”, segons
informació apareguda al diari digital La Veu del País Valencià, el 24 de març
de 2016.
La bona salut de les
abelles és per a molts biòlegs, un senyal de la bona salut de l’ecosistema. I,
si em permeteu dir-ho, un senyal de la bona salut espiritual dels qui, com s’ha
dit abans, hauríem de ser administradors prudents de la natura.
Això no obstant, l’home sembla
inconscient de les seves obligacions, i mentre continuï aconduint-se per
l’egoisme i la cobdícia, mentre segueixi incomplint les seves aliances amb Déu,
s’esllavissa per un pendent que el durà a morir enverinat en el seu propi medi.
Com les abelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada