Translate

divendres, 24 de gener del 2025

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS 2025


Que n'és, de bo, viure tots junts els germans

El Moviment Ecumènic de Sabadell organitza, amb la col·laboració de l’Església de Crist de Sabadell (Comunió anglicana), la Pregària per la Unitats dels Cristians, que tindrà lloc el dia 25 de gener, dissabte, a tres quarts de 6 de la tarda (17,45h), a l’església esmentada, carrer del Sol 208, de la nostra ciutat. Hi intervindran representants de les confessions anglicana, catòlica i evangèlica baptista. 

D’altra banda, la Sra. Sílvia Garcia, regidora, representarà l’Ajuntament de Sabadell en l’acte referit. 

El president del Moviment Ecumènic de Sabadell és mossèn Xavier Blanco Castro, rector de la parròquia de Sant Esteve de Castellar i de Sant Feliu del Racó.

El Moviment Ecumènic de Sabadell promou aquesta activitat des de fa més de 60 anys, cada cop en una església diferent. I ho fa basant-se en uns textos que -per encàrrec conjunt del Consell Mundial d’Esglésies i de la Santa Seu- elaboren comunitats cristianes d’una determinada regió del món. En aquest cas, els textos per a la Pregària per la Unitat dels Cristians 2025 van ser preparats per un grup de germans i germanes de la comunitat interconfessional del monestir de Bose, a Itàlia.

La  versió catalana dels textos per a la PUC 2025 és obra, com cada any, del Centre Ecumènic de Catalunya (Barcelona), al qual es troba vinculat el Moviment Ecumènic de Sabadell.

(Redacció MES)

dimarts, 12 de novembre del 2024

DÉU NO SURT A LES RADIOGRAFIES


El mal d'ossos em fa rabiar. Ja em dura massa sense que els metges en trobin remei.

Un dia, vaig comentar-ho amb un amic de la meva església (protestant, catòlica, tant se val) i em va dir: "El Senyor mora en nosaltres. Hem d'allunyar els pensaments negatius. Entenc el que et passa per experiència pròpia."

Es tracta de tòpics expressats amb molt bona voluntat, però al cap i a la fi clixés banals.

El que crida més l'atenció és el convenciment que el Senyor mora en nosaltres. Perquè si això és així, en quina part del nostre cos material i mortal viu aquest senyor (Déu, evidentment) que és de naturalesa purament espiritual? De fet, per molt que hi busquis, Déu no surt mai a les radiografíes.

Però quan vaig fer veure al meu amic aquesta evidència, em va respondre: "A les radiografies, potser no. A les ressonàncies magnètiques amb contrast, sí."



diumenge, 7 de juny del 2020

"Les vides negres són importants"


TYLONN J. SAWYER, Pieta, 2018(*)


Aquesta pintura, que s'inspira en La Pietat de Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel), ens remet d'allò que és circumstancial -el dolor causat pel conflicte racial als Estats Units- a allò que és universal, el rebuig del racisme.

La mort de l'afroamericà George Floyd el passat 25 de maig, a Minneapolis, a mans d'un policia blanc, ha provocat un seguit de protestes arreu del món amb el lema del moviment Black Lives Matter ("Les vides dels negres són importants").

Dono les gràcies al pastor evangèlic Nelson Araújo perquè va ser en el seu compte de Facebbok on vaig trobar aquesta pintura de Sawyer, a qui desconeixia absolutament.

________________

(*) TYLONN J. SAWYER, Pieta, 2018, oli sobre llenç de la sèrie American Gods.












dimecres, 19 de febrer del 2020

ECUMENISME. CAP A LA UNITAT DELS CRISTIANS? Cicle de conferències


L’ecumenisme és -segons una definició clàssica- la tendència o moviment que intenta aconseguir la unitat visible entre esglésies cristianes, separades històricament des dels grans cismes. Segons un altre punt de vista, l’ecumenisme ha de buscar l’acció conjunta dels cristians en la difusió dels valors de l’Evangeli perquè tothom pugui rebre la Paraula sense els dubtes que la divisió provoca.


En aquest sentit, el Moviment Ecumènic de Sabadell -entitat vinculada al Centre Ecumènic de Catalunya- es dedica, sobre tot, a promoure l’amistat entre els individus que, cadascú amb la seva identitat confessional, fan via junts cap a un retrobament el format del qual només Jesucrist sap com serà. Al voltant de la taula del Moviment Ecumènic de Sabadell es reuneixen, avui, anglicans, evangèlics i catòlics, en un treball que es basa en el diàleg, el coneixement mutu, i la pregària.

El cicle de tres sessions, que sota el títol “Ecumenisme. Cap a la Unitat dels Cristians?” el Moviment Ecumènic de Sabadell organitza aquest mes de març conjuntament amb la Fundació Bosch i Cardellach, igualment sabadellenca, representa un pas important en l’esforç per difondre el significat que per a uns i per a altres té el mot “ecumenisme”. Esforç que s’emmarca en la voluntat explícita del Moviment Ecumènic de Sabadell de treballar preferentment en col·laboració amb altres entitats i institucions, al servei de la societat que l’envolta.


diumenge, 16 de febrer del 2020

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS 2020


La parròquia de Sant Josep, de La Concòrdia, va acollir dissabte (18 gener 2020) més d’un centenar de persones de diferents confessions, que es van reunir en la Pregària per la Unitat dels Cristians. El Moviment Ecumènic de Sabadell, que des del 1962 organitza aquesta celebració, agrupa cristians de diverses tendències. El seu objectiu és aconseguir-ne un nou retrobament, mitjançant l’amistat, el diàleg i la comprensió mútua.



El lema de la celebració del 2020, “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent”, es correspon amb una cita del llibre bíblic Fets dels Apòstols que fa referència a l’hospitalitat amb la qual va ser acollit a Malta, després d’una forta tempesta, el vaixell que duia l’apòstol Pau i altres persones, a la ciutat de Roma. Precisament, els textos per a aquesta celebració, enguany han estat elaborats conjuntament per diverses esglésies de Malta, tot fent referència al sofriment dels migrants que hi arriben per mar fugint de la pobresa i de les guerres.

L’acte, al qual van donar la benvinguda Rubèn Garcia, mossèn de la parròquia, i el president del Moviment Ecumènic de Sabadell, Antoni Ibáñez, va comptar amb les intervencions de Llorenç Sagalés, rector de la parròquia de Sant Roc a Can Puiggener, de Melcior Peracaula, lector de l’Església de Crist de Sabadell (anglicana), de Xavier Guerrero, pastor de l’Església Baptista del Redemptor, i de Miriam Ronsano, diaca del Centre Familiar Cristià, que és una comunitat evangèlica ubicada a Can Feu.

D’una forma o una altra, tots ells van remarcar que els cristians han de ser molt sensibles a la tragèdia que es viu a les aigües de la Mediterrània, amb els refugiats, i que té la seva causa en les injustícies i les guerres en els països d’origen. “L’hospitalitat -s’hi va dir- és una virtut molt necessària en la nostra recerca de la unitat cristiana. És una praxi que invita a ser màximament generosos amb els que passen necessitat. Ecumenisme i justícia social van agafats de la mà.”



D’altra banda, van resultar especialment inspiradores, al llarg de tot l’acte, les cançons que va oferir el grup de lloança parroquial, el qual va interpretar peces del repertori de Taizé, entre les quals es poden esmentar les molt conegudes “Nada te turbe” o “El Senyor és la meva força”.

Per acabar, tothom va poder compartir el refrigeri que havien preparat membres de la parròquia de Sant Josep, refrigeri que va propiciar un diàleg animat i un enfortiment dels lligams entre els assistents.

La Pregària per la Unitat dels Cristians continua sent, d’aquesta forma, el principal moment de reunió d’aquelles persones de Sabadell que treballen i confien en el retrobament de les esglésies que es van anar separant al llarg dels segles tot i coincidir en una mateixa fe en Crist.

dimecres, 4 de desembre del 2019

GENERACIÓ Z. PERDUDA PER AL CRISTIANISME?


El Moviment Ecumènic de Sabadell va debatre durant les seves reunions de setembre i octubre passats sobre l'allunyament dels joves -els anomenats centennials- d'algunes esglésies cristianes, o bé del cristianisme i de la religió en general. Segons una frase afortunada que algú va dir "en alguns temples, des de la porta, només es veu cabell blanc, i poc".

En efecte, centennials o Generació Z" (o  és el nom que s’aplica al conjunt de joves nascuts, aproximadament, entre els anys 1995 i 2010, i constitueixen el primer grup de natius digitals, en haver crescut entre ginys electrònics, internet i les xarxes socials. Aquest fet determina gran part del seu comportament. Estan habituats a fer diverses tasques al mateix temps i a processar fins a cinc dispositius alhora. També són bastant autodidactes i d'alguna forma autosuficients. A causa de la inseguretat laboral i la crisi econòmica es veuen obligats a inscriure's com a empresaris ("emprenedors") autònoms i a treballar majoritàriament des de l'ordinador de casa.

Amb una sexualitat oberta i sense tabús, mostren, en canvi, un remarcable activisme social (allunyat, però, de les institucions), especialment en causes com  la defensa del medi ambient o el feminisme. Es el cas, ara mateix, de la molt coneguda activista sueca GretaThunberg, de 16 anys.

Billie Eilish a Barcelona. Foto: Christian Bertrand, per a binatural.es
Ara bé, el més rellevant des d’un punt de vista cristià és que posseeixen el seu propi llenguatge, són espirituals però no religiosos en el sentit convencional (els seus pares ja no ho eren, de religiosos), i tenen els seus propis ídols, com es va poder veure en el vídeo de l’actuació de Billie Eillish en acció al Palau Sant Jordi de Barcelona (la “deessa”) que es va projectar en la primera de les reunions abans esmentades, juntament amb un altre vídeo on es posaven de manifest les opinions de la multitud de joves que hi feien cua per entrar.

La desafecció del jovent en relació amb la pràctica religiosa és especialment remarcable a Catalunya i a Europa occidental. Això no obstant, el joves continuen posseint, juntament amb models de relació i participació en què tot és qüestionat, inquietuds sobre assumptes com la pau, l’ecologia, igualtat de gènere, etc. La seva espiritualitat (davant la música, la contemplació de la natura, etc.) no és gens formal: resulta incompatible amb el llenguatge litúrgic de les esglésies tradicionals, que els és indesxifrable. En aquest sentit es pot dir que aquestes esglésies no han connectat amb l’idioma dels joves, i han badat o no han sabut reaccionar a temps, com, en canvi, sí han fet algunes de les noves denominacions cristianes, particularment en l’àmbit pentecostal.


Què ens portarà el futur? Es desconeix. A més a més de demanar perdó i deixar per sempre més les riqueses i les complicitats amb els poderosos, caldrà que les principals organitzacions eclesials facin un un esforç ingent per posar-se al dia i adaptar-se a les noves generacions tot mantenint la vigència el missatge d'amor de l’Evangeli. O això, o nosaltres, els pensionistes i jubilats serem els últims de Filipines. Caldrà pregar molt i esperar una nova revifalla que, ara per ara, hem de posar en mans de Déu misericordiós.




dissabte, 7 de setembre del 2019

Remant en la mateixa direcció


L’objectiu primordial de l’ecumenisme en general, i del Moviment Ecumènic de Sabadell (MES) en particular, és l’enfortiment dels llaços d’amistat entre les diferents confessions cristianes en vistes a una futura convergència, la forma de la qual caldrà anar definint poc a poc amb afecte, tenacitat, i molta pregària. A tal fi, la paraula clau és DIÀLEG.

El curs passat, va ser el primer en què, després d’uns anys de reunions conjuntes amb el Grup de Diàleg Interreligiós, vam considerar arribat el moment d’emprendre sols una nova etapa en la qual el MES es dediqués fonamentalment a assumptes ecumènics, bé de caràcter espiritual o doctrinal, bé de caràcter social o cultural, però sempre des d’una perspectiva cristiana. D’aquí ve que al nostre nom, MOVIMENT ECUMÈNIC, hi vam afegir el cognom DIÀLEG INTERCRISTIÀ. 



Així doncs, durant el curs 2018-2019, seguint la línia proposada, vam estudiar  els textos d’acords molt importants sobre fe, baptisme i eucaristia, però també ens vam ocupar de la cronificació de la pobresa a Sabadell, treball que va culminar amb la publicació d’un MANIFEST CONTRA LA POBRESA.

D’altra banda, el curs 2019-2020, que haurem començat el 19 de setembre, ha de servir tant per la consolidació de la línia empresa a la tardor del 2018 com per a l’assoliment de noves fites. Per tant, dedicarem més temps a conèixer la història de l’ecumenisme, una història apassionant que comença l’any 1910 amb la Conferència Missionera Mundial d’Edimburg. També tenim previst tractar en cada reunió mensual assumptes d’actualitat relacionats amb els nostres objectius.

Continuarem impulsant la celebració la Pregària per la Unitat dels Cristians i també dedicarem un temps a l’organització interna de l’entitat i, sobre tot, a la difusió de les nostres activitats.

Finalment, convé saber que els recursos econòmics per al sosteniment de les activitats de l’entitat provenen de petits donatius voluntaris que es destinen exclusivament al diàleg intercristià. I que el Moviment Ecumènic de Sabadell, seguint el solc del Centre Ecumènic de Catalunya, la seva casa mare, el formen persones que es representen a sí mateixes i a la seva pròpia identitat confessional, remant en la mateixa direcció amb la il·lusió i l’esperança de fer-ho tot a major glòria de Déu.

dijous, 13 de juny del 2019

MANIFEST CONTRA LA POBBRESA







El Moviment Ecumènic de Sabadell, en l'esfera del que es coneix com a ecumenisme social o pràctic, i després de mesos d'estudi del tema, ha arribat a la conclusió que la crisi ha deixat a la nostra ciutat, en major o menor grau, entre 35.000 i 40.000 persones en situació de vulnerabilitat social, amb l'afegit de la consolidació de la pobresa entre un ampli sector de treballadors en precari. La situació està sent atenuada, en part, per les entitats privades del tercer sector, i per l'acció dels serveis socials.

A la vista d'aquesta situació el Moviment Ecumènic de Sabadell, en la reunió del dia 6 de juny va decidir publicar un MANIFEST CONTRA LA POBRESA, que és la culminació de d'una treball col·lectiu del grup ecumènic dut a terme durant el curs 2018/2019, amb l'aportació de persones individuals, d'entitats ciutadanes i de l'administració local. Gràcies a tots.

dimarts, 11 de juny del 2019

PERQUÈ CELEBREM PENTECOSTA?


Pentecosta(**) és la festivitat en què les esglésies recorden la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols, cinquanta dies després de Pasqua. Enguany s’escau el 9 de juny. Té els seus antecedents en la festivitat jueva del Shavuot o de les Setmanes (Lv 23,15-22), que és de caràcter agrícola i d’acció de gràcies, i en la qual es rememora el lliurament de la Torà al poble d’Israel.

Per als cristians, és el mateix Jesús qui explica la importància de Pentecosta: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres.” (Jn 14,15-17).

Imatge: Blog de la Parroquia Ntra. Sra. de la Paz. Villar del Arzobispo (Jaén)


D’altra banda, Jesús anuncia que, quan ell haurà tornat al Pare, aquest Defensor que tindrà cura de nosaltres viurà en nosaltres mateixos i ens acompanyarà fins “la veritat sencera” (Jn 16,7-15).

Com sabem, L’Esperit Sant apareix al llarg de tota la Bíblia, des de l’inici, quan “la terra era caòtica i desolada” (Gn 1,2), fins al final, quan “L’Esperit i l’Esposa diuen: Vine!” (Ap 22,17). Així mateix, trobem l’Esperit en un moment tan important com és la concepció virginal de Jesús. I també en el seu bateig, on apareix en forma de colom per a ungir-lo com a Messies, Fill de Déu, just al començament de la seva missió pública.

Singularment, associem la figura de l’Esperit amb del dia de Pentecosta, amb l’atorgament als apòstols dels seus dons quan aquells inicien la tasca evangelitzadora que culminarà en la formació de les primeres comunitats o esglésies cristianes. (Fets, capítol 2).

Finalment, l’Esperit Sant és representat en forma de colom, tal com podem veure al centre del retaule de la nostra església del Redemptor. Per ell Jesús viu en nosaltres i ens fa sacerdots. D’altra banda, l’Esperit ens il·lumina i ens acompanya, i porta l’Església pel camí del Regne. Per això, estimats germans i germanes, aquest diumenge, tot donant gràcies al Senyor, celebrem joiosament Pentecosta!

(**) Publicat en el butlletí de l'Església Evangèlica Baptista  del Redemptor, de Sabadell, el dia 6 de juny de 2019, Diumenge de Pentecosta.

dijous, 17 de gener del 2019

HARMONIA INTERCONFESSIONAL. QUÈ ÉS?


La Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional, que, promoguda per l'ONU, es va celebrar per primer cop l'any 2011, té com a objectiu remarcar la importància de la comprensió mútua i del diàleg entre les diverses tradicions de fe com a elements decisius per assolir una cultura de la pau i d'harmonia entre totes les persones, independentment de les seves creences. Té lloc, cada any durant la primera setmana de febrer.




Així doncs, l'harmonia interconfessional és l'estat de concòrdia i de pau que es dóna entre persones que pertanyen a tradicions espirituals diferents quan aquelles es relacionen positivament. En sentit oposat trobem les desavinences o fins i tot les guerres.

L'any 2013, amb motiu de la inauguració dels actes de la tercera Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, va dir, entre altres, les següents paraules:

"Vivim en temps d'agitació i de transformació de caràcter econòmic, ambiental, demogràfic i polític. Aquestes transicions ens porten esperança i incertesa. El nostre deure consisteix a assegurar que prevalgui l'esperança, i la nostra tasca serà més fàcil si els seguidors de totes les confessions col·laboren en una causa comuna. Mai oblidem que el que ens divideix és minúscul en comparació amb allò que ens uneix. Treballant junts podem aconseguir tots els nostres objectius de pau, prosperitat i benestar físic i espiritual."

Missatge que continua sent del tot vigent.



Per aquest motiu -per promoure l’harmonia i la pau- al nostre país diverses institucions celebren l’esdeveniment, destacant-ne l’acte que, a Barcelona, acull el Parlament de Catalunya. A Sabadell, enguany té previst fer-ho públicament l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS). Aquesta és una decisió que cal aplaudir perquè com va dir l’any passat Roger Torrent, president del Parlament, el diàleg entre creences és “fonamental per combatre la ignorància, que alimenta la por i permet atiar l’odi”,  tot remarcant que “mai no podrem renunciar als esforços del diàleg, perquè del diàleg se'n deriva la pau”.

dissabte, 10 de novembre del 2018

CERCA LA JUSTÍCIA I NOMÉS LA JUSTÍCIA

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
26 gener 2019, dissabte, a les a les 6 de la tarda.
a l’Església Evangèlica Baptista del Redemptor
Carrer Moratín, 105, 08206 Sabadell


Aquest manament, “Cerca la justícia i només la justícia”, del llibre Deuteronomi (16,18) de l’Antic Testament, encapçala, a manera de lema, els textos per a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians 2019, que enguany han estat preparats pels cristians d’Indonèsia i publicats conjuntament pel Consell Mundial d’Esglésies i pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. Han estat traduïts al català pel Centre Ecumènic de Catalunya.

Així, en la introducció als textos corresponents al 2019 es poden llegir, entre altres, els següents paràgrafs:


“Els cristians d’arreu del món ens reunim any rere any per pregar i reforçar la unitat. Ho fem enmig d’un món on la corrupció, la cobdícia i la injustícia imposen la desigualtat i la divisió. La nostra pregària és de comunió: d’ací la seva força. Tanmateix, els cristians, amb les comunitats que individualment representem, sovint som còmplices de la injustícia, nosaltres, els cridats a ser, units, testimonis de la justícia i instruments de la gràcia salvífica de Crist per a aquest pobre món esqueixat."

cartel de la Semana de Oración por la Unidad 2013

"L’Església de Crist és cridada a esdevenir un tast anticipat del Regne del cel, però amb la nostra desunió, no ho aconseguirem. Hem de ser el signe de l’amor de Déu per al seu poble. De la mateixa manera que la injustícia ha aprofundit les divisions que ha patit la societat indonèsia, la injustícia també ha nodrit la divisió de l’Església. Ens penedim de la injustícia, causa de les divisions, però, com a cristians, també creiem en el poder de Crist ens perdona i salva. I, per consegüent, ens apleguem units a l’ombra de la creu, suplicant, d’un costat, la gràcia per acabar amb la injustícia i, de l’altre, el perdó dels pecats, causa de les nostres divisions.”

En resum, l’esforç del diàleg ecumènic per abatre els murs que separen els cristians no s’aconseguirà únicament amb acords sobre dogmes i litúrgies, sinó també amb un treball conjunt i tenaç en la lluita contra les injustícies.

Fidel a aquest pensament, el Moviment Ecumènic de Sabadell ja prepara per al darrer dissabte del  gener la Pregària per la Unitats dels Cristians, amb l'acolliment i el suport de l’Església Evangèlica Baptista del Redemptor, de Sabadell. 

Tothom hi és convidat.






dijous, 17 de maig del 2018

PARKS, ROSA



El dia 1 de desembre de 1955, Rosa Parks, 42, una modista negra de Montgomery, Alabama, va agafar l’autobús per tornar a casa. Hi va comprar el tiquet i es va dirigir no a la zona exclusiva per als blancs, no a la zona reservada als negres, sinó a un espai de fileres d’entremig on els negres podien seure amb la condició que no hi viatgés cap blanc dret. Però Parks va decidir no cedir el seu seient a aquell home blanc que li va dir que la zona per a blancs era plena. La seva fermesa va portar Parks a passar cinc dies al calabós i a pagar una multa de 14 dòlars. Segons altres versions, el conductor va foragitar Parks de l’autobús, que va marxar deixant-la a terra. Fos com fos l'incident, generalment es considera que aquesta va ser l’espurna del moviment pels drets civils en Estats Units.


Des de la presó, Rosa Parks va fer servir la trucada telefònica a què tenia dret per posar-se en comunicació amb l’aleshores poc conegut pastor Martin Luther King, d’una petita església baptista de la ciutat. King va col·laborar en l’organització d’un boicot als autobusos que va portar la companyia gairebé a la bancarrota, la qual es va veure per tal motiu obligada a suspendre les pràctiques racistes. Poc més d’un any després, el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional la segregació en el transport. Però Parks va perdre la feina i, amb la seva família, va haver d’emigrar a Detroit, Michigan, molt al nord del país, on va morir l’any 2005, no sense haver rebut, el 1999, la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units, la màxima distinció del país, després d’una vida de lluita contra el racisme i les desigualtats.


El dia 12 de juny, el Moviment Ecumènic de Sabadell i l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS), en un acte senzill, però sentit, retran homenatge a Martin Luther King, en commemoració dels cinquanta anys del seu assassinat. S’hi farà una lectura del famós discurs “Tinc un somni” (en anglès I have a Dream). Però en homenatjar el pastor King, també tindrem als nostres cors el nom de Rosa Parks i els d’altres dones, com Ida Wells-Barnett, Irene Morgan o Claudette Colvin, que l’havien precedida en la lluita contra la segregació racial als transports públics i en favor dels drets civils.

dilluns, 19 de març del 2018

FALSOS ÍDOLS

En un país com el nostre, amb un dels índexs de pràctica religiosa més baixos d’Europa, proliferen els falsos ídols. La gent, però, no ha perdut l’aspiració a elevar-se per damunt de la grisor dels quefers quotidians, de transcendir, i necessita respostes per a les qüestions vitals. Però, atès que les religions establertes -per causes diverses i amb algunes excepcions remarcables-  han deixat de servir per a connectar els éssers humans amb Déu i amb el proïsme, aquests, els éssers humans, han acabat creient en ídols i en vedells d'or.

En aquest sentit, en el sistema politeista imperant, i sense dogmes escrits, el déu gros, és sens dubte, el millor futbolista del món, i l'estadi és la basílica major on s'hi celebra la litúrgia dominical. Fins i tot Sor Lucía Caram ho ha reconegut: "Com es va trobar amb Déu, germana? - Al Camp Nou, mirant com Messi juga al futbol... És broma això! Però veure jugar Messi al Camp Nou, és com trobar-se amb Déu" (Nació Digital, 19 de març 2018).

 Però no solament els grans esportistes són objecte de veneració, també, i molt especialment, el consum de béns materials, que té els seus temples en els grans magatzems, les grans superfícies, o, més humilment, a l'aire lliure en mercats al carrer de les nostres viles i ciutats.


“Això vol dir que som capaços de creure absolutament en qualsevol cosa. Fent servir un llenguatge religiós, som capaços de fabricar ídols, de construir figures equivalents a la divinitat. Per tant, la nostra època es caracteritza més aviat per la credulitat, i no pas per la increença” (Joan Estruch, Entendre les religions, p. 167).

Què poden fer, doncs, les esglésies cristianes per recuperar el seu paper, esmentat en el primer paràgraf d’aquest escrit? A mi em sembla que una resposta molt encertada ens la dona sor Catalina Verdera, filla de la Caritat: “El gran repte de la nostra Església és fer més confiança en l’acció de l’Esperit en el cor de les persones, com feia Jesús de Natzaret, sense por de perdre poder o rellevància social” (entrevista a Catalunya Cristiana, 28 gener 2018).

dissabte, 13 de gener del 2018

SÍNDROME DE DIÒGENES. VOLS DIR?

Diògenes de Sinop era un filòsof grec que va viure durant el segle IV aC, el segle d’Alexandre el Magne. Ho feia retirat, sol, amb austeritat extrema, però no es té constància que, com acostumen a fer els malalts del trastorn batejat amb el seu nom, acaparés tota mena d’andròmines. El cas és que, resulti o no escaient, a la malaltia li ha quedat aquest nom: Síndrome de Diògenes.

Fotografia: El Punt Avui

Tornant al present, el dia 9 de gener un incendi va destruir l’edifici conegut com "La Trobada", una antiga residència d’avis a Sant Andreu de Llavaneres, on dormien dos homes, diuen que antics treballadors del centre, d’edat avançada, molt pobres. El lloc era ple de rampoines que aquells hi havien anant acumulant. Els Bombers de la Generalitat van traslladar un dels homes, ferit, a l’hospital de Mataró. Però per localitzar el cos de l’altre, totalment carbonitzat, va caldre l’ajuda de gossos entrenats.


No consta que, sota la tutela dels serveis de benestar social, aquests dos desemparats seguissin tractament psiquiàtric o cap teràpia de readaptació cívica.  Però no és tracta, ni de bon tros, l'únic cas. Al respecte, es pot consultar la denúncia de la Síndica Municipal de Greuges de Barcelona, feta a Nació Digital l'any 2016. D'altra banda, els ajuntaments tenen al seu abast recursos legals suficients per actuar en aquests casos. Si cal, amb la vara damunt la taula.

Tanmateix, d'acord amb una informació de La Vanguardia.com, l’alcalde de la vila, hauria confirmat que els accidentats patien la Síndrome de Diògenes  i que acumulaven molts mobles i trastos. A més a més, el batlle hauria dit -segons el diari ARA.cat- que l’edifici sinistrat “És una propietat privada i no podíem fer el que volguéssim sense permís del jutge”.

I això per quina raó? Perquè l’immoble afectat era una propietat privada. Heus ací el perquè de tot plegat: la propietat privada, que és sagrada, és a dir "intocable", ha estat la causa llunyana de la mort dels dos homes, com ho és de la contaminació del medi ambient, de la fam i de les malalties cròniques, i també de la maledicció de la guerra per la possessió de les matèries primes, entre altres.

Cal, doncs, exigir als administradors públics -jutges inclosos- que s’afanyin a controlar l’ús i l’estat de les propietats privades, encara que només sigui en l'àmbit modest de les viles i pobles de Catalunya, en comptes de distreure’s amb altres batalles apocalíptiques. I si no ho fan,  se'ls ha de denunciar i no votar-los mai més,.

Com a cristià, no vull acabar sense recordar una cita del llibre d’Isaïes que Jesús fa seva a l’evangeli de Lluc: “L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per portar el missatge joiós als pobres (Lc 4,18).

Dit sia tot amb el major respecte a les autoritats legalment establertes.

dissabte, 2 de desembre del 2017

"SEGUR QUE TOMBA"

El passat dia 17 de novembre es va celebrar la Trobada Interreligiosa de Sabadell que enguany ha arribat, gràcies a l’esforç dels qui ens precediren en el Grup de Diàleg Interreligiós, a l’afany de l’actual equip d’ADIS, l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell, i de moltes altres persones, ha arribat, dic, a la seva divuitena edició, que no és poc. No recordo si en altres ocasions la Trobada s’havia organitzat en la sala d’actes de l’Acadèmia Catòlica, ni si algun cop l’espiritualitat hi havia estat el tema de fons, però en tot cas cal fer notar que l’Acadèmia era l’espai que emmarcava l’esdeveniment, i en el qual intervenien, sense cap prejudici, representants de la fe bahá’í, de la tradició espiritual brahma kumari, del catolicisme, de l’església SUD (mormona), de les comunitats musulmanes i del protestantisme baptista. Sí, tots en harmonia, en un establiment catòlic que, per si fos poc, ens cobria amb una magnífica assegurança de responsabilitat civil, en presència de l’autoritat municipal, i amb entrada lliure per als assistents.

Ponents musulmans amb la vicepresidenta d'ADIS (de l'església SUD)

Vull, però, insistir en el fet essencial: ara per ara persones de creences diferents, si volen, es poden reunir, a Sabadell, per parlar d’espiritualitat com a patrimoni de tots. Per això, la Trobada va esdevenir un refugi de pau enmig d’un bombardeig de notícies molt ingrates que estan aconseguint que els ciutadans es tornin paranoics, i no únicament a causa dels peculiars afers que tant atabalen el nostre país.

En efecte, mentre érem reunits a la Trobada, l’exèrcit de Birmània continuava l’ofensiva contra la minoria musulmana rohingya, amb el vistiplau de molts budistes del país -sembla mentida!- i l’assentiment de la líder del país, i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Resulta commovedor veure com el poder transforma antigues víctimes en col·laboradors dels botxins, o directament en botxins. D’altra banda, a Egipte, encara són calents els cossos dels centenars de morts en l’atac a una mesquita musulmana sufí, efectuat segons fots de la BBC per simpatitzants locals d’Estat Islàmic. I és que tant el present com el passat estan plens de conflictes, que sovint amaguen obscurs interessos econòmics, havent-ne estat la culminació les anomenades “Guerres de Religió” que, des del 1524, arran de la Reforma luterana, van assolar Europa durant gairebé cent-vuitanta anys!

No sembla que en el futur veurà capgirar-se el fet que, al llarg de la història, els períodes de pau han estat, com la Trobada Interreligiosa de Sabadell, minúsculs parèntesis de calma entre matança i matança, fins al punt que, fent servir una expressió pròpia de teòlegs, podríem dir que la humanitat continua caiguda.

¿Hem de córrer, per aquest motiu, presoners del pànic, a refugiar-nos a les nostres cases a esperar el retorn de Jesucrist gloriós amb el seu Regne sota el braç? ¿Hem de renunciar, doncs, als nostres objectius – parlo com a gestor de diàleg interreligiós- de reunir al voltant d’una taula persones de diverses tradicions religioses per fomentar les actituds de comprensió i de cooperació mútua, de contribuir des del diàleg i l’empatia a la pau social? No pas, amics i amigues.

Si el mur construït amb materials com la intolerància, la intransigència, el fonamentalisme, o el menyspreu cap a l’altre, cap aquell que és diferent, si el mur, repeteixo, que tenim al davant és alt i resistent, no ens queda altra solució, ni altra esperança, que picar-hi amb tossudesa. Picar i picar, perquè si ho fem tots, ell, el mur que impedeix la reconciliació, el perdó i l’amor, caurà, i molt de temps no durarà, i segur que tomba, tomba, tomba, perquè ben corcat acabarà.

divendres, 20 d’octubre del 2017

L'ECUMENISME I EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS, EN PUNT MORT? (i 2)


Com a observador del fenomen interreligiós, puc dir que a les nostres ciutats hi ha comunitats religioses que assisteixen als diversos espais de participació, i d’altres que fan de l’aïllament la seva forma de supervivència.

En aquest sentit us demano que em permeteu una anècdota: conec un mossèn que admet de bon grat l’ecumenisme (és a dir, a parlar amb cristians d’altres confessions), però en canvi es nega en rodó a assistir a trobades interreligioses amb “pagans” (és a dir, musulmans, jueus, etc.). Igual passa amb certs pastors evangèlics, que fugen en sentir la paraula ecumenisme perquè la identifiquen amb l’antiga aspiració catòlica-romana de reunir tots els cristians sota l’autoritat del papa. Així, el fonamentalisme és una taca que esquitxa totes les religions, i, per extensió, la convivència social.

A la dreta, Marta Matarín (Associacio Brahma Kumaris), durant la XVII Trobada Interreligiosa de Sabadell 2016.  Al Casal Pere Quart de Sabadell.
  
Afortunadament, dins de l’espai geogràfic que m’és més proper, la comarca del Vallès Occidental, amb gairebé un milió d’habitants i, per posar un exemple, amb un percentatge de població musulmana estimada superior al 10 per cent, singularment a la ciutat Terrassa -ara per ara la més poblada- ni regeix ja una sola confessió, ni, de moment, hi ha guerra de religions. I això passa gràcies, en gran part, a l’actuació de les administracions públiques democràtiques en la gestió de la convivència, i al seny de la mateixa població, de manera que es pot afirmar que gaudim d’un equilibri acceptable, sense episodis de violència sectària, tot i que aquest equilibri és més aviat passiu: podríem dir que es troba en punt mort.

Cal, doncs, continuar lluitant –malgrat els atemptats terroristes que ens van colpejar dolorosament- perquè de l’equilibri passiu fem un salt qualitatiu a l’autèntica convivència activa, basada en una interacció regular, en la consideració, i en el respecte i l’empatia cap a l’altre. I aquest repte ens afecta a tots: ciutadans, autoritats civils, religioses i militars, centres educatius, i, especialment, als mitjans de comunicació tradicionals o digitals en tant que, com “L’Acadèmia”, són agents molt importants -cadascú en el seu nivell- en el procés de formació de l’opinió pública. 

L'ECUMENISME I EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS, EN PUNT MORT? (1)

El proper dia 17, divendres, l’Acadèmia Catòlica de Sabadell acollirà, a partir de dos quarts de 6 de la tarda, la XVIII Pregària Interreligiosa, que organitza l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell (ADIS), entitat continuadora de l’antic Grup de Diàleg Interreligiós, el qual, l’any 2000, va donar inici a la celebració anual d’aquest acte tan entranyable. I per aquest motiu em plau de publicar certes reflexions sobre ecumenisme i sobre diàleg interreligiós.

Durant els anys que fa que m’hi dedico, he pogut descobrir que, fora de les elits especialitzades, tant l’ecumenisme com el diàleg interreligiós han de vèncer el desconeixement popular, cosa que, d’altra banda, és normal en un país on bona part de la població ha girat l’esquena a les religions o es troba fortament angoixada en la lluita per garantir-se moltes de les necessitats bàsiques i, per tant, més prioritàries que l’ecumenisme i altres disquisicions pròpies de clergues o d’erudits que semblen viure en un altre món.

En el cas de l’ecumenisme, una de les causes del desconeixement la trobem, justament, en el mot “ecumenisme”, difícil de pronunciar i d’entendre. Però és que “ecumenisme” és el tecnicisme que els teòlegs fan servir per a referir-se de manera inequívoca al corrent que lluita pel retrobament i reunificació, mitjançant el diàleg i la comprensió, de les diferents confessions cristianes, que per raons històriques s’han anat separant, bo i mantenint, en la meva opinió, la pluralitat actual de matisos,
però una mateixa fe: Crist és Déu.

Moviment Ecumènic de Sabadell: Pregària per la Unitat dels Cristians 2016 a la capella del col·legi de les Escolàpies.

Per a sorpresa meva, he trobat persones -fins i tot en establiments eclesiàstics d’un i altre signe- que tenen dificultats per a pronunciar la paraula “ecumenisme” i tendeixen a dir “economisme”, tot confonent “ecumènic” amb “econòmic”. Així doncs, he acabat per assumir que el que més convé és treballar en una tasca pedagògica constant per explicar a tothom que “ecumenisme” ve de la paraula grega oikoumene, la qual avui expressa el concepte d’unitat consensuada, i mirar, fins on sigui possible, de superar aquest repte que el nom planteja a la cosa. O bé haurem de prescindir d’aquest terme i substituir-lo per una locució com “diàleg entre cristians”. De fet, el Moviment Ecumènic de Sabadell es podria dir “Moviment per al diàleg entre cristians de Sabadell”, o quelcom de semblant.

Quant al diàleg interreligiós, que com el seu nom indica és més aviat un espai que s’obre a la comunicació entre diversos sistemes religiosos i espirituals (budistes, cristians, jueus, musulmans, etc.) per tal de conèixer els seus principis i ensenyaments, sovint es presenta en forma de trobades i conferències, però, en canvi, hi ha molts pocs espais construïts i dissenyats específicament per a la pregària interreligiosa, tema del qual convindrà parlar un altre dia.

(Continuarà...)