El passat dia 17 de novembre es va celebrar la Trobada
Interreligiosa de Sabadell que enguany ha arribat, gràcies a l’esforç dels qui
ens precediren en el Grup de Diàleg Interreligiós, a l’afany de l’actual equip
d’ADIS, l’Associació Diàleg Interreligiós Sabadell, i de moltes altres
persones, ha arribat, dic, a la seva divuitena edició, que no és poc. No
recordo si en altres ocasions la Trobada s’havia organitzat en la sala d’actes
de l’Acadèmia Catòlica, ni si algun cop l’espiritualitat hi havia estat el tema
de fons, però en tot cas cal fer notar que l’Acadèmia era l’espai que emmarcava
l’esdeveniment, i en el qual intervenien, sense cap prejudici, representants de la
fe bahá’í, de la tradició espiritual
brahma kumari, del catolicisme, de l’església SUD (mormona), de les comunitats
musulmanes i del protestantisme baptista. Sí, tots en harmonia, en un
establiment catòlic que, per si fos poc, ens cobria amb una magnífica
assegurança de responsabilitat civil, en presència de l’autoritat municipal, i
amb entrada lliure per als assistents.
 |
| Ponents musulmans amb la vicepresidenta d'ADIS (de l'església SUD) |
Vull, però, insistir en el fet essencial: ara per ara
persones de creences diferents, si volen, es poden reunir, a Sabadell, per
parlar d’espiritualitat com a patrimoni de tots. Per això, la Trobada va
esdevenir un refugi de pau enmig d’un bombardeig de notícies molt ingrates que
estan aconseguint que els ciutadans es tornin paranoics, i no únicament a causa
dels peculiars afers que tant atabalen el nostre país.
En efecte, mentre érem reunits a la Trobada, l’exèrcit
de Birmània continuava l’ofensiva contra la minoria musulmana rohingya, amb el vistiplau de molts
budistes del país -sembla mentida!- i l’assentiment de la líder del país, i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Resulta commovedor veure com
el poder transforma antigues víctimes en col·laboradors dels botxins, o directament en
botxins. D’altra banda, a Egipte, encara són calents els cossos dels centenars
de morts en l’atac a una mesquita musulmana sufí, efectuat segons fots
de la BBC per simpatitzants locals d’Estat Islàmic. I és que tant el present
com el passat estan plens de conflictes, que sovint amaguen obscurs interessos econòmics,
havent-ne estat la culminació les anomenades “Guerres de Religió” que, des del
1524, arran de la Reforma luterana, van assolar Europa durant gairebé
cent-vuitanta anys!
No sembla que en el futur veurà capgirar-se el fet que, al
llarg de la història, els períodes de pau han estat, com la Trobada
Interreligiosa de Sabadell, minúsculs parèntesis de calma entre matança i
matança, fins al punt que, fent servir una expressió pròpia de teòlegs, podríem dir que la humanitat
continua caiguda.
¿Hem de córrer, per aquest motiu, presoners del pànic, a
refugiar-nos a les nostres cases a esperar el retorn de Jesucrist gloriós amb
el seu Regne sota el braç? ¿Hem de renunciar, doncs, als nostres objectius –
parlo com a gestor de diàleg interreligiós- de reunir al voltant d’una taula
persones de diverses tradicions religioses per fomentar les actituds de
comprensió i de cooperació mútua, de contribuir des del diàleg i l’empatia a la
pau social? No pas, amics i amigues.
Si el mur construït amb materials com la intolerància,
la intransigència, el fonamentalisme, o el menyspreu cap a l’altre, cap aquell
que és diferent, si el mur, repeteixo, que tenim al davant és alt i resistent,
no ens queda altra solució, ni altra esperança, que picar-hi amb tossudesa.
Picar i picar, perquè si ho fem tots, ell, el mur que impedeix la
reconciliació, el perdó i l’amor, caurà, i molt de temps no durarà, i segur que
tomba, tomba, tomba, perquè ben corcat acabarà.
